Si vols arribar lluny, camina acompanyat

Luca és un jove estudiant universitari de Roma. Va descobrir que el camí cristià és un camí que es recorre acompanyat.

Opus Dei - Si vols arribar lluny, camina acompanyat

Fa un any i mig, un amic va convidar en Luca a una activitat de formació cristiana en un centre de l'Opus Dei a Roma. Des d'allà, va tenir l'oportunitat amb altres nois de visitar un centre de cures pal·liatives. A través del que en un principi li va semblar "una avantsala de la mort", va descobrir coses noves, en primer lloc el fet que on viuen malalts terminals en l'últim tram de les seves vides no és en absolut el que ell pensava.

El centre de cures pal·liatives es va revelar en Luca com un lloc on un es compromet a donar dignitat i amor als malalts. Juntament amb els altres nois, el personal i de vegades fins i tot amb els hostes de la clínica, Luca va realitzar petits serveis, entrant així en contacte amb les persones que hi viuen i amb la seva situació. "Hi havia molta humanitat i unió", diu en Luca, "vaig descobrir que el que fas allà (ajudar a conrear el jardí, organitzar la biblioteca, cuinar ...) serveix sobretot per estar amb ells. Vam estar junts, ens vam conèixer i vam viure moments que van ajudar els pacients de la clínica a sortir, durant una estona, de la rutina de la teràpia i l'hospitalització. Ja ni tan sols era una tasca de voluntariat, sinó gairebé una reunió familiar". A la clínica, tots van quedar satisfets amb la visita i van convidar en Luca i els altres a tornar-hi aviat.

Posar-se al servei dels altres, tant en aquest tipus d'experiències com en la mateixa feina, dona sentit a la nostra existència.

Això, per a Luca, no va ser només una experiència commovedora: "Va ser molt important per tenir una llum més clara sobre la vida. Posar-se al servei dels altres, tant en aquest tipus d'experiències com en la mateixa feina, dona sentit a la nostra existència. Activitats d'aquest tipus et fan comprendre millor el perquè del servei. Cal posar-se en contacte amb els altres per comprendre'ls".

També passa amb la fe: "Sense l'ajuda d'amics amb més experiència en temes de fe, que em van dedicar el seu temps i em van acompanyar, mai hauria arribat a comprendre que puc parlar amb Jesús, com un amic". Luca es refereix al seu amic Michele (un nom fictici), pertanyent a una família jueva i, per tant, no batejat. Després d'una sèrie d'iniciatives com la de la clínica de cures pal·liatives, Michele va manifestar el desig de ser batejat: "Immediatament em va parlar d'això -diu Luca- i em vaig posar a la seva disposició. Vaig intentar que entengués que podia parlar amb mi quan volgués i que podíem seguir junts per aquest camí. També vaig tenir un moment similar quan fa un any vaig decidir rebre la confirmació: em faltava alguna cosa i necessitava apropar-me de nou a Déu; el suport d'amics creients que em van acompanyar va ser crucial en aquest moment".

Ara Michele ha començat unes sessions de catecisme amb un sacerdot i al 2019 rebrà el sagrament del baptisme. "Però el més bonic -subratlla Luca- és que aquest desig va néixer de Michele sense que ningú se li acostés amb cap discurs. N'hi havia prou amb l'exemple i la companyia d'altres nois que viuen com a cristians: a això em refereixo quan dic que el discerniment no ve sol".