Resposta a unes declaracions del director de la pel·lícula 'El Codi da Vinci'

Oferim un comunicat de premsa en el qual Manuel Sánchez Hurtado, de l'Oficina d'Informació de l’Opus Dei a Roma, comenta alguns articles apareguts en la premsa italiana.

«La premsa italiana va publicar ahir algunes entrevistes a Ron Howard, director de la pel·lícula Da Vinci Code. En les frases que se li atribueixen, Howard afirma que “negar el dret de veure el film és un acte feixista”, i també que “dir a algú que no vagi a veure la pel·lícula és un acte de militància i la militància genera odi i violència”. En aquestes entrevistes s'esmenta diverses vegades l’Opus Dei. Les frases semblen referir-se a declaracions recents d'algunes autoritats de l'Església.

M'atreviria a pregar a Ron Howard que mantingui la serenitat i s'expressi amb respecte.

No convé perdre de vista la realitat de la situació: aquesta pel·lícula és ofensiva per als cristians, Howard representa l'agressor, i els catòlics són víctima d'una ofensa. No es pot treure a l'agredit fins i tot l'últim dret, el d'expressar el seu punt de vista. No són les declaracions d'alguns eclesiàstics o la petició respectuosa de l’Opus Dei d'incloure un advertiment a l'inici del film que es tracta d'un treball de ficció, el que genera violència: són més aviat els retrats odiosos, falsos i injustos, els que alimenten l'odi.

En les seves declaracions, Howard repeteix també que és simplement una pel·lícula, una història inventada, i que no cal prendre-la gaire de debò. Però no és possible negar la importància del cinema i de la literatura. La ficció influeix en la nostra manera de veure el món, sobretot entre els joves. No és seriós no prendre-se-la de debò. Certament, la creativitat artística necessita un clima de llibertat, però la llibertat no es pot separar de la responsabilitat.

Imagini vostè una pel·lícula que expliqui que Sony està darrere dels atemptats de les Torres Bessones, que va promoure perquè volia desestabilitzar els Estats Units. O bé una novel·la que reveli que Sony va pagar al pistoler que va disparar al Papa a la Plaça de Sant Pere el 1981, perquè volia oposar-se al lideratge moral del Sant Pare. Són només històries inventades. Suposo que Sony, una empresa respectable i seriosa, no estaria contenta de veure's retratada d'aquesta manera en les pantalles, i que no es quedaria satisfeta amb una resposta del tipus: “no es preocupi, és només ficció, no cal prendre-la gaire de debò, la llibertat d'expressió és sagrada”.

En tot cas, els qui han participat en el projecte de la pel·lícula no tenen motius per a preocupar-se. Els cristians no reaccionaran amb odi ni violència, sinó amb respecte i caritat, sense insults ni amenaces. Poden seguir calculant tranquils els diners que recaptarà la pel·lícula. Perquè la llibertat del benefici econòmic sembla l'única llibertat sagrada de debò, l'única exempta de tota responsabilitat. És probable que recaptin molts diners, però estan pagant un alt preu en deteriorar el seu prestigi i la seva reputació.

Espero que la polèmica d'aquests mesos no sigui estèril, que serveixi perquè es reflexioni sobre el caràcter relatiu del benefici econòmic quan estan pel mig valors més alts; sobre la importància de la ficció; sobre la responsabilitat que acompanya i protegeix sempre a la llibertat.

El pla de comunicació de l'Oficina davant aquest cas es pot trobar en la pàgina web de l’Opus Dei. Allí s'explica amb detall la posició que ha mantingut en aquests mesos.»

Manuel Sánchez Hurtado, encarregat de relacions amb la premsa internacional

Oficina d'informació de l'Opus Dei a Roma

Oficina d'Informació de l’Opus Dei a Roma