Relats de favors rebuts

Recórrer en cas de necessitat a la intercessió davant Déu de persones amb fama de santedat és una pràctica corrent de l'Església. Presentem una selecció de relats rebuts a l'oficina de l’Opus Dei per a les causes dels sants.

Un càncer de pulmó i dos neumotòrax

Van diagnosticar al meu fill un càncer de pulmó. Vaig demanar a Déu la seva curació a través del Servent de Déu Eduardo Ortiz de Landázuri i vaig encarregar a tota la família que fes el mateix.

Ens van dir que estava localitzat i que es podia operar, però amb al pas del temps les notícies esdevenien pitjors. Segons l’oncòleg, ja no es podia operar perquè tenia adenopaties i el tumor estava molt a prop de la tràquea. Ens van dir que com a molt, podria viure dos anys, però proposaven practicar-li una toracotomia.

En intentar obtenir mostres per a la biòpsia li van provocar dos pneumotòrax. Seguíem encomanant-lo a l’Eduardo, i la sorpresa va ser quan després d'una radiografia per a veure el pneumotòrax, el metge ens va dir que la taca havia disminuït de grandària i les adenopaties estaven desapareixent. Tot això, sense cap tractament que pogués justificar els canvis.

Mes tard, ho va veure un altre especialista que ens va assegurar que no tenia càncer. Finalment, a la Clínica Universitària de Navarra van fer la biòpsia, i tampoc van trobar res tumoral. A.V.

Un fetus no era viable

Amb la primera ecografia que van fer a la meva nora, li van donar la gratíssima notícia que estava embarassada de bessons. A la segona, tot era normal, però a la tercera, el ginecòleg li va dir que un dels fetus no era viable per tenir l’urèter totalment obstruït. Un altre col·lega li va confirmar el diagnòstic i va comentar que el millor era eliminar-lo en benefici de l'altre fetus.

Van consultar un altre especialista, i va dir que podia ser un quist, però que amb les ecografies el primer diagnòstic semblava correcte. En una nova consulta, l'opinió va ser la mateixa, encara que l'obstrucció podria ser parcial.

Des del principi vaig acudir a l’Eduardo, perquè la meva nora també és metge i em semblava que m’escoltaria. L'embaràs va seguir endavant, tot i que hagué de fer molt de repòs. Per fi, un mes abans del previst van néixer dos belles criatures: un nen (el del miracle) i una nena. Agraeixo a l’Eduardo aquest favor que ha omplert d'alegria la família. Mª.H.V. A.