“Extraordinaris o simples i humils, els carismes són gràcies de l'Esperit Sant que, directament o indirectament, tenen una utilitat eclesial, ja que s'ordenen a l'edificació de l'Església, al bé dels homes i a les necessitats del món” (799, Catecisme de l'Església Catòlica).

"Els carismes s'han d'acollir amb agraïment per aquell que els rep, però també per tots els membres de l'Església. Són una meravellosa riquesa de gràcia per a la vitalitat apostòlica i per a la santedat de tot el Cos del Crist. Així és mentre es tracti de dons que provenen veritablement de l'Esperit Sant i s'exerceixin amb plena conformitat als impulsos autèntics d'aquest mateix Esperit, és a dir, segons la caritat, veritable mesura dels carismes (cf. 1 Co 13)" (800, Catecisme de l'Església Católica)

“En aquest sentit es veu sempre necessari el discerniment dels carismes. Cap carisma no dispensa de la referència a la submissió als pastors de l'Església. «A ells pertoca especialment, no apagar l'Esperit, sinó provar de totes les maneres de retenir el que és bo», a fi que els carismes contribueixin, amb llur diversitat i complementaritat, al «bé comú» (l Co 12,7; cf. LG 30; CL, 24)” (801, Catecisme de l'Església Catòlica).