Reportatge de Míriam Díez a Aleteia.

*****

Per què va deixar el WSJ per anar al Bronx?

La veritat és que sempre he tingut moltes ganes d'ajudar als joves, perquè són el futur de la societat. Sincerament, el meu somni sempre havia estat, com a periodista i aspirant al periodisme, treballar al Wall Street Journal. Vaig arribar a treballar-hi. Gairebé no m'ho creia, estava treballant al Wall Street Journal, un diari molt bo on entrar és molt difícil. Però... m'interessava tenir un impacte més directe en la gent jove. És clar, el periodisme té un impacte social impressionant, però va sortir aquesta oportunitat de tenir un impacte més directe en una zona, el Bronx, on els nois pateixen moltes desavantatges.

Li agradaria que algun dels nois del Bronx treballés al Wall Street Journal?

La veritat és que m'encantaria. I això és el bonic d'aquest tipus de treball. A vegades podria pensar que vaig perdre la oportunitat de ser un gran periodista, de ser reporter o corresponsal. Però un pot formar a molts periodistes en el transcurs dels anys i amb l'ajuda de Déu i l'esforç que posem a Crotona poden arribar lluny, fins i tot als millors diaris dels Estats Units i del món.

No es pot ser bona persona en un diari?

La meva decisió no va ser tant una forma de netejar la meva consciència o de dir "escolta, estic al món del periodisme que és lleig, o de molts vicis, o de més lluita i ara necessito purgar-me i fer alguna cosa per la comunitat". No. De fet el periodisme és un vehicle també per el bé, per influir positivament a la societat. Treballar al Bronx amb nens és quelcom que sempre m'ha fet il·lusió. El que passa aquí al Bronx és que els pares treballen tots dos, a vegades el pare no hi és, o va ser deportat o va haver de marxar. Molts són de la República Dominicana.

El que es diu de les bandes és un mite de les pel·lícules?

Hi ha males influències de les bandes, anomenades gangs, o gent que ven drogues aquí i els veus per la zona, no s'amaguen. Hi ha una altra opció, els podem ensenyar que poden tenir una vida molt més feliç si segueixen el bon camí de les virtuts i els valors, el camí del bé. No ens tanquem a cap religió, acceptem nens de qualsevol creença, no ens limitem només a estudiants catòlics.

És el mateix pregar a Manhattan que fer-ho al Bronx?

Déu és el mateix, prego de la mateixa manera a Manhattan o al Bronx. Potser al Bronx reso més, perquè m'adono que necessito estar més a prop de Déu per ajudar a la gent que atenc. A Manhattan també atenc a gent, però aquí hi ha coses més difícils.

El Papa de les perifèries l'inspira?

Aquest és un Papa que ha enfatitzat molt sortir a ajudar a la gent pobres, sortir a la gent, a les perifèries, i a més, estem a l'Any de la Misericòrdia. Per a mi és gairebé com confirmar la decisió, que estic al lloc adequat, m'encanta aquesta idea i noto que d'alguna manera estic més motivat per estar aquí, amb el suport del Papa i sabent que està pregant per nosaltres.

Què és la misericòrdia al Bronx?

Quan penso en misericòrdia m'agrada pensar en la bondat de Déu. Per més miserables que siguem, per més petits que siguem, per més limitats i més defectes que tinguem, tenim a un pare que ens estima més que totes les mares del món. Per a mi la misericòrdia és pensar que Déu està aquí per ajudar-me a fer el que Ell vol. I sempre, quan jo m'esforci -en aquest cas per ajudar als altres i viure una vida cristiana-, aquí hi ha Déu, el meu pare, per a donar-me suport en tot.

Un “Bronx” més enllà de la droga, la delinqüència i la pobresa