La principal tasca del Sínode, assegurà Francesc, és “tornar a posar Déu al centre de la nostra mirada, per ser una Església que veu la humanitat amb misericòrdia”, per ser “una Església unida i fraterna, que no crea divisió internament, ni és aspra externament, perquè és així com Jesús vol la seva Església... Una Església de les portes obertes”.

El Papa a la seva homilia va demanar un canvi de mentalitat. “No ens cal una mirada immanent, feta d'estratègies humanes, càlculs polítics o batalles ideològiques: que si el Sínode dona aquest permís, aquest altre; obrirà aquesta porta, l'altra… Això no serveix. No som aquí per celebrar una reunió parlamentària o un pla de reforma. El sínode no és un parlament, estimats germans i germanes. El protagonista és l'Esperit Sant. Som aquí per caminar junts amb la mirada de Jesús.”

El Papa també va insistir que aquesta assemblea s'ha de viure amb un sentit menys polític i més espiritual i fraternal i va assenyalar que el fet important, allò que ha d'estar al centre, és Déu i no les discussions entre els partidaris d'una idea o els d'una altra.

“Germans i germanes, Poble sant de Déu, davant les dificultats i els reptes que ens esperen, la benedicció i la mirada acollidora de Jesús ens impedeixen caure en algunes temptacions perilloses: de ser una Església rígida —una duana— que s'arma contra el món i mira cap enrere; de ser una Església tèbia, que es rendeix a les modes del món; de ser una Església cansada, tancada en si mateixa.”

Va concloure l'homilia tot recordant que “l'Esperit Sant desfà sovint les nostres expectatives per crear alguna cosa nova que supera les nostres previsions i negativitats. Potser hom dir que el moment de més fecunditat al Sínode són els moments de pregària, també l'ambient de pregària, pel qual el Senyor actua en nosaltres. Obrim-nos a Ell i invoquem-lo, Ell és el protagonista, l'Esperit Sant. Deixem que Ell sigui el protagonista del Sínode. I amb Ell caminem, amb confiança”