Roma, Diumenge de Pasqua, 27 de març de 2016

«Enaltiu el Senyor: que n'és de bo / Perdura eternament el seu amor»(Sl 136)

Estimats germans i germanes, Bona Pasqua!

Jesucrist, encarnació de la misericòrdia de Déu, ha mort en creu per amor, i per amor ha ressuscitat. Per això avui proclamem: Jesús és el Senyor!

La seva resurrecció compleix plenament la profecia del Salm: «La misericòrdia de Déu és eterna», el seu amor és per sempre, mai no mor. Podem confiar totalment en ell, i li agraïm que hagi baixat per nosaltres fins al fons de l'abisme.

Davant els avenços espirituals i morals de la humanitat, davant el buit que es crea en el cor i que provoca odi i mort, només una infinita misericòrdia pot donar-nos la salvació. Només Déu pot omplir amb el seu amor aquest buit, aquestes fosses, i fer que no ens enfonsem, i que puguem seguir avançant junts cap a la terra de la llibertat i de la vida.

L'anunci joiós de la Pasqua: Jesús, el crucificat, «no és aquí, ha ressuscitat!» (Mt 28,6), ens ofereix la certesa consoladora que s'ha salvat l'abisme de la mort i, amb això, s’ha derrotat el dol, el plor i l'angoixa (cf. Ap 21,4). El Senyor, que va patir l'abandó dels seus deixebles, el pes d'una condemna injusta i la vergonya d'una mort infame, ens fa ara partícips de la vida immortal, i ens concedeix la mirada de tendresa i compassió cap als famolencs i assedegats, els estrangers i els empresonats, els marginats i descartats, les víctimes de l'abús i la violència. El món és ple de persones que pateixen en el cos i en l'esperit, mentre que les cròniques diàries són plenes d'informes sobre delictes brutals, que sovint es cometen en l'àmbit domèstic, i de conflictes armats a gran escala que sotmeten poblacions senceres a proves indicibles.

Crist ressuscitat indica camins d'esperança a l'estimada Síria, un país estripat per un llarg conflicte, amb el trist rastre de destrucció, mort, menyspreu pel dret humanitari i la desintegració de la convivència civil. Encomanem al poder del Senyor ressuscitat les converses en curs, perquè, amb la bona voluntat i la cooperació de tots, es puguin recollir fruits de pau i emprendre la construcció d’una societat fraterna, respectuosa de la dignitat i els drets de tots els ciutadans. Que el missatge de vida, proclamat per l'àngel al costat de la pedra remoguda del sepulcre, allunyi la duresa del nostre cor i promogui un intercanvi fecund entre pobles i cultures en les zones de la conca de la Mediterrània i de l'Orient Mitjà, en particular a l'Iraq, Iemen i Líbia. Que la imatge de l'home nou, que resplendeix en el rostre de Crist, fomenti la convivència entre israelians i palestins a Terra Santa, així com la disponibilitat pacient i el compromís quotidià de treballar en la construcció dels fonaments d'una pau justa i duradora a través de negociacions directes i sinceres. Que el Senyor de la vida acompanyi els esforços per arribar a una solució definitiva de la guerra a Ucraïna, inspirant i donant suport també a les iniciatives d'ajuda humanitària, inclosa la d'alliberar les persones detingudes.

Que el Senyor Jesús, la nostra pau (cf. Ef 2,14), que amb la seva resurrecció ha vençut el mal i el pecat, avivi en aquesta festa de Pasqua la nostra proximitat a les víctimes del terrorisme, aquesta forma cega i brutal de violència que no cessa de vessar sang innocent en diferents parts del món, com ha passat en els recents atemptats a Bèlgica, Turquia, Nigèria, Txad, Camerun, Costa d'Ivori i l'Iraq; que dugui a bon terme el ferment d'esperança i les perspectives de pau a l'Àfrica; penso, en particular, en Burundi, Moçambic, la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud, lacerats per tensions polítiques i socials.

"Que es promogui arreu la cultura de la trobada, la justícia i el respecte recíproc, l'únic que pot assegurar el benestar espiritual i material dels ciutadans."

Déu ha vençut l'egoisme i la mort amb les armes de l'amor; el seu Fill, Jesús, és la porta de la misericòrdia, oberta de bat a bat per a tothom. Que el seu missatge pasqual es projecti cada vegada més sobre el poble veneçolà, en les difícils condicions en què viu, així com sobre els que tenen a les mans el destí del país, perquè es treballi pel bé comú, buscant formes de diàleg i col·laboració entre tots. I que es promogui arreu la cultura de la trobada, la justícia i el respecte recíproc, l'únic que pot assegurar el benestar espiritual i material dels ciutadans.

El Crist ressuscitat, anunci de vida per a tota la humanitat que reverbera a través dels segles, ens convida a no oblidar els homes i les dones en camí per cercar un futur millor. Són una multitud cada vegada més gran d'emigrants i refugiats –incloent-hi molts nens- que fugen de la guerra, la fam, la pobresa i la injustícia social. Aquests germans i germanes nostres troben massa sovint en el seu recorregut la mort o, en tot cas, el rebuig dels qui podrien oferir-los hospitalitat i ajuda. Que la cita de la propera Cimera Mundial Humanitària no deixi de posar al centre la persona humana, amb la seva dignitat, i desenvolupar polítiques capaces d'assistir i protegir a les víctimes de conflictes i altres situacions d'emergència, especialment als més vulnerables i els que són perseguits per motius ètnics i religiosos.

Que, en aquest dia gloriós, «gaudi també la terra, inundada de tanta claredat» (Pregó pasqual), encara que sigui tan maltractada i vilipendiada per una explotació àvida de guanys, que altera l'equilibri de la natura. Penso en particular a les zones afectades pels efectes del canvi climàtic, que en ocasions provoca sequera o inundacions, amb les consegüents crisis alimentàries en diferents parts del planeta.

Amb els nostres germans i germanes perseguits per la fe i per la seva fidelitat al nom de Crist, i davant el mal que sembla prevaler en la vida de tantes persones, tornem a escoltar les paraules consoladores del Senyor: «No tingueu por. Jo he vençut el món! »(Jn 16,33). Avui és el dia brillant d'aquesta victòria, perquè Crist ha derrotat la mort i la seva resurrecció ha fet resplendir la vida i la immortalitat (cf. 2 Tm 1,10). «Ens va treure de l'esclavitud a la llibertat, de la tristesa a l'alegria, del dol a la celebració, de la foscor a la llum, de la servitud a la redempció. Per això diem davant seu: Al·leluia! »( Melitó de Sardes, homilia Pascual).

A aquells que en les nostres societats han perdut tota esperança i el gust de viure, a la gent gran aclaparada que en la solitud senten perdre vigor, als joves a qui sembla mancar-los el futur, a tots adreço una vegada més les paraules del Senyor ressuscitat: «Mira, faig noves totes les coses ... a qui tingui set jo li donaré de la font de l'aigua de la vida gratuïtament » (Ap 21,5-6). Que aquest missatge consolador de Jesús ens ajudi a tots nosaltres a reprendre amb més vigor i esperança la construcció de camins de reconciliació amb Déu i amb els germans. Ho necessitem molt.