Organització de la prelatura

La governa un prelat, d'acord amb el dret canònic i els estatuts propis de l’Opus Dei. Té la seva seu a Roma.

Mons. Mariano Fazio i Mons. Fernando Ocáriz.

El prelat —i, en el seu lloc, els seus vicaris— exerceix la jurisdicció a l'Opus Dei: és l'ordinari propi de la prelatura.

Des del 23 de gener del 2017 el prelat de l'Opus Dei és Mons. Fernando Ocáriz.

El vicari auxiliar és Mons. Mariano Fazio. El vicari general és Mn. Antoni Pujals i el vicari secretari central Jorge Gisbert.

La cúria prelatícia té la seu central a Viale Bruno Buozzi 73, 00197 Roma, Itàlia.

La prelatura de l'Opus Dei es regeix pel dret general de l'Església, per la constitució apostòlica Ut sit i pels estatuts o codi de dret particular de l'Opus Dei. El codi de dret canònic conté les normes bàsiques de la figura de la prelatura personal (cann. 294-297).

Els sacerdots que formen el presbiteri de la prelatura depenen plenament del prelat, qui els assenyala les tasques pastorals, que desenvolupen en estreta unió amb la pastoral diocesana. La prelatura se'n responsabilitza del sosteniment econòmic.

Els fidels laics depenen del prelat pel que fa a la missió específica de la prelatura. Estan subjectes a les autoritats civils com els altres ciutadans, i a les autoritats eclesiàstiques de la mateixa forma que els altres catòlics seglars.

En el govern de l'Opus Dei, el prelat compta amb la col·laboració d'un consell de dones, l'Assessoria Central, i d'un altre d'homes, el Consell General. Ambdós tenen la seu a Roma.

En el govern de l'Opus Dei, el prelat compta amb la col·laboració d'un consell de dones, l'Assessoria Central, i d'un altre d'homes, el Consell General. Ambdós tenen la seu a Roma.

A més del vicari general i el vicari secretari, els altres membres del consell general són: Javier de Juan, Carlos Cavazzoli, Andrew Joseph Laird, Luis Romera i Julien Nagore.

L'assessoria central la componen: Isabel Sánchez Serrano, María Díaz Soloaga, Nicola Waite, Fernanda Lopes, Kathryn Plazek; Susana López i Rosário Líban Monteiro.

També s'han nomenat els delegats i les delegades regionals en les diverses circumscripcions en què es divideix geogràficament el treball apostòlic de la prelatura, que actualment són 49. Procedeixen de més de 30 nacions.

El govern de la prelatura és col·legial: el prelat i els seus vicaris exerceixen sempre els càrrecs amb la cooperació dels corresponents consells, integrats majoritàriament per laics.

Els congressos generals de la prelatura se celebren ordinàriament cada vuit anys, amb participació de fidels procedents dels diferents països on l'Opus Dei hi és present. En aquests congressos s'estudia la tasca apostòlica de la prelatura i es proposen al prelat les línies per a la seva futura activitat pastoral. El prelat procedeix en el congrés a la renovació dels consells.

La prelatura es distribueix en àrees o territoris anomenats regions. Al capdavant de cada regió —l'àmbit de la qual pot o no coincidir amb un país— hi ha un vicari regional, amb els seus consells: Assessoria Regional per a les dones i Comissió Regional per als homes.

Algunes regions se subdivideixen en delegacions. En aquest cas, es repeteix la mateixa organització de govern: un vicari de la delegació i dos consells. Finalment, en l'àmbit local existeixen els centres de l'Opus Dei, que organitzen els mitjans de formació i l'atenció pastoral dels fidels de la prelatura al seu àmbit.

Els centres són de dones o d'homes. En cadascun hi ha un consell local, presidit per un laic —la directora o el director— i amb almenys altres dos fidels de la prelatura. Per a l'atenció sacerdotal dels fidels adscrits a cada centre, l'ordinari de la prelatura designa un sacerdot del seu presbiteri.

Cap càrrec de govern, excepte el del prelat, és vitalici.

Tots els fidels atenen les pròpies necessitats personals i familiars per mitjà del seu treball professional. A més de sostenir-se personalment, els fidels de l'Opus Dei i els cooperadors es fan càrrec de les despeses pròpies de les necessitats pastorals de la prelatura.

Aquestes despeses són, bàsicament, el sosteniment i formació dels preveres de la prelatura, la seu de la cúria prelatícia —així com dels governs regionals i de les delegacions— i les almoines que la prelatura concedeix. Com és lògic, els fidels de l'Opus Dei ajuden també esglésies, parròquies, etc.

Més informació
Organització seguint els estatuts