Notícies de la canonització de sant Josepmaria

En aquesta secció podreu trobar notícies sobre la canonització de Josepmaria Escrivà, que va tenir lloc a la plaça de Sant Pere de Roma el 6 d’octubre de 2002. En aquella cerimònia, el Sant Pare Joan Pau II declarà sant el fundador de l’Opus Dei davant centenars de milers de fidels de més de 80 països.

En l’homilia, el Sant Pare va partir de l’afirmació de sant Pau, segons el qual “els que son conduïts per l’esperit de Déu, son fills de Deu” i va recordar que aquesta veritat fonamental era un tema recorrent en la seva predicació. Va portar a considerar que la vida de relació amb Déu i la vida professional i social, constituïda tota de petites realitats terrenes, no fossin separades sinó constitueixin una sola existència santa i plena de Déu.

En un altre moment de les seves paraules va recordar que “el Creador ha confiat la terra a l’home per que la treballés i cuidés”; i els homes “contribueixen a realitzar aquest projecte diví universal”.

Adreçant-se a tothom, i referint-se al nou sant, va dir als presents: “Seguint les seves petjades, difoneu en la societat, sense distinció de raça, classe, cultura o edat, la consciència que tots som cridats a la santedat”, i d’aquesta manera sereu “sal de la terra i “brillarà la vostra llum davant dels homes” (Mateu, 5).

I referint-se a una vivència del nou sant, explicà el Papa que Josepmaria Escrivà, “va sentir sorgir del seu interior la crida apassionant a evangelitzar tots els ambients. Va acollir llavors, sense vacil·lar, la invitació feta per Jesús a l’apòstol Pere i que fa poc ha ressonat en aquesta plaça: ‘duc in altum’”. La va transmetre a tota la seva família espiritual perquè oferís a l’Església una aportació vàlida de comunió i servei apostòlic. Aquesta invitació s’extén avui a tots nosaltres: ‘rema mar endins (…) i caleu les xarxes per a la pesca’”.

Remarcant la importància de la pregària i presentant sant Josepmaria com un “mestre de la pràctica de l’oració ”, va citar un text seu: En primer lloc, oració; després expiació; en tercer lloc, molt ‘en tercer lloc’, acció ” (Camí, numero 82).

Al final de la celebració, el Papa va saludar en diverses llengües els membres de les diverses representacions oficials. Particular esment mereix la missió extraordinària italiana, encapçalada per Gian Franco Fini, vicepresident del Consell de Ministres. També hi eren presents, entre d’altres, el president de la Càmara de Diputats, el vicepresident del Tribunal Constitucional, nombrosos altres ministres, quatre presidents de les diverses regions administrativo-polítiques italianes, presidents de diversos partits polítics, el president del Consell d’Estat, l’alcalde de Roma, i el senador vitalici Giulio Andreotti.

La missió extraordinària espanyola estava constituïda pels dos ministres Ana Palacio i José Maria Michavila. I també hi era present el ministre Federico Trillo-Figueroa. Entre les delegacions oficials a la canonització s’hi trobava la d’Andorra, amb el ministre Miquel Alvarez Marfany.

Van concelebrar amb el Papa quaranta dos eclesiàstics entre cardenals, bisbes i sacerdots. Entre els tretze cardenals concelebrants hi havia Angelo Sodano, Secretari d’Estat; Roger Etchegaray; Franciszek Macharski, arquebisbe de Cracòvia; Paul Poupard, president del Consell Pontifici de Cultura; Pio Laghi; Antonio Maria Rouco Varela, arquebisbe de Madrid. Entre els bisbes i arquebisbes, el prelat de l’Opus Dei, Xavier Echevarría; el bisbe de Barbastre-Monzó, Juan José Omella; el nunci apostòlic a Espanya i Andorra, Manuel Monteiro de Castro, altres dotze. També han concelebrat tretze preveres.

Entre els assistents s’hi comptaven uns 450 bisbes. No es coneix encara la xifra oficial de participants a la cerimònia però les estimacions comuns coincideixen en el fet que han superat abundantment les tres-centes mil: a mes d’estar plenes la plaça de sant Pere i la Via della Conciliazione, hi havia gent als carrers adjacents. Mercè a la col·laboració del Centre Televisiu Vaticà i la RAI, l’acte ha estat retransmet per vint-i-nou televisions dels cinc continents.

Tant entre els eclesiàstics, com entre la multitud de les persones que es veien a Roma, era evident el caràcter internacional. De totes les ètnies, de tots els països. Va estar especialment destacada la presència de Ngina Kenyatta, viuda del primer president de la República de Kenya, i la seva filla.

Probablement, el degà dels participants va ser un sacerdot de 99 anys de Filipines, el pare Quirino Glorioso, que ha complert el seu “desig de veure el Papa i d’assistir a la canonització de Josepmaria Escrivà”.