Aquest curs està sent molt especial per a Netherhall House. Es commemoren els 50 anys de vida d’aquesta residència universitària. Per celebrar aquest aniversari, s’han organitzat diverses activitats acadèmiques i culturals, juntament amb iniciatives de solidaritat, com la que protagonitzaren aquest estiu un grup de residents de Netherhall, que van viatjar a Nicaragua per realitzar un camp de treball.
Entre els actes commemoratius, destaquen les trobades amb antics residents que han tingut lloc el juny i el setembre, als quals es van projectar uns vídeos amb imatges d’alguns dels moments més importants de la història d’aquesta residència, com la visita de la Reina Mare el 1966 i de la duquessa de Kent el 1995. Els antics residents, quan van tornar a la seva ‘casa’ de Londres, intercanviaren històries i anècdotes dels anys estudiantils, creant amb els seus records un clima de festa i agraïment pels anys transcorreguts a Netherhall. Les celebracions van incloure una barbacoa al pis de dalt, que va estar amenitzada per música en directe interpretada per alguns residents.
Una residència internacional
Netherhall va néixer el 1952 com a residència per a estudiants de la Universitat de Londres i d’altres institucions universitàries de la capital britànica. Al principi, va acollir només a 25 residents; més endavant, la compra d’un edifici annex va permetre augmentar la seva capacitat. Aquesta residència va ocupar un lloc especial en el cor del fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, qui es va allotjar en allà durant les seves estades en Londres entre el 1958 i 1962. La casa té un oratori i un capellà catòlic, que està a disposició dels estudiants. L’orientació espiritual i doctrinal de les activitats estan confiades a la prelatura de l’Opus Dei. L’aire de família cristiana forma part de l’ambient de Netherhall. Alguns anys els estudiants catòlics han estat una minoria, i conviuen amb fidels d’altres confessions cristianes, amb estudiants d’altres religions: musulmans, jueus, budistes, hinduistes i amb els qui no professen cap religió.
Netherhall ha estat sempre molt internacional. En el curs acadèmic 2001-2002 només la quarta part dels residents eren britànics. La resta procedia de 30 països diferents. En aquests 50 anys d’història, la meitat dels 3.000 col·legials que han passat per Netherhall no són europeus. Segons Jim Mirabal, director de Netherhall a mitjans dels 70, el que fa que aquesta residència sigui especial és l’ambient que s’hi respira. “Vivíem cent persones aquí. En aquesta residència compreníem fàcilment les paraules de sant Josepmaria, qui va dir que només hi ha una raça, la raça dels fills de Déu. Aquest esperit és una cosa que després la vida t’ensenya a valorar”.
En la trobada commemorativa de juny, Kevin Dalton, resident de finals dels 60, va recordar que el 1968 “a Netherhall no va haver disturbis estudiantils. Potser va ser l’únic lloc de Londres on no n’hi va haver. No ens hauríem comportat així amb les nostres famílies, i Netherhall era una família”. Recorda amb un agraïment especial les tertúlies dels dissabtes per la tarda a la sala d’estar de la residència, on la gent es reunia per xerrar. Algunes vegades Bob Farrell, el director en aquell moment, tocava la guitarra i els residents l’acompanyaven cantant.
En arribar el seu quinquagèsim aniversari, Netherhall ocupa, a més de l’edifici original, un altre edifici de quatre plantes inaugurat el 1966 per la Reina Mare, que ha mort recentment. El 1995 la duquessa de Kent va inaugurar la segona fase de construcció de Netherhall House. Aquell dia la duquessa va voler recordar a tots els residents les mateixes paraules que el 1966 va pronunciar la Reina Mare quan va visitar aquesta residència: “No puc imaginar un indret millor que Netherhall per a proporcionar una formació de qualitat, on el cristianisme i l’esperit de servei als altres marquen un estil de vida, una font d’inspiració i una guia per a tots els que hi vinguin”.
El bisbe de Nottingham, Malcolm McMahon, va visitar la residència amb motiu de la festa d’aniversari. Celebrà la missa en l’oratori de Netherhall i, en la seva homilia, va contar als nombrosos assistents com havia conegut la residència el 1965: “Vaig conèixer ‘Camí’, el llibre de reflexions de sant Josepmaria, quan vaig haver de predicar uns exercicis espirituals per alumnes del St Aloysius College de Highgate aquí, a Netherhall. Em vaig quedar amb una frase –i també amb una còpia de ‘Camí’- que deia: ‘Cal que siguis home de Déu, home de vida interior, home d’oració i de sacrifici. El teu apostolat ha d’ésser una superabundància de la teva vida cap endins’”.
Netherhall crea un ambient “que afavoreix l’estudi i les amistats”, explica Denis Chang, QC, CBE, ex president del Col·legi d’Advocats de Hong Kong i membre del Govern de la ciutat estat. Conta com el 1968 acostumava a jugar a escacs amb un altre resident més jove que el guanyava amb freqüència. Sempre va perdre... fins a l’última partida, abans de les vacances d’estiu. “Penso que em va deixar guanyar”, diu amb emoció.
Va haver una segona celebració del 50 aniversari de Netherhall el 7 de setembre. La resposta fou, un altre cop, extraordinària. Molts dels que havien acudit a la primera convocatòria es van unir a aquells que, per diverses circumstàncies, no havien pogut assistir a la celebració del juny.
Una de las visites-sorpresa va ser la de l’arquebisbe de Westminster, el cardenal Cormac Murphy O’Connor. Juntament amb els altres, va poder escoltar un brillant recital de piano ofert pel conegut pianista Stephen Hough, un dels patrons de Netherhall. També el cardenal és un bon pianista encara que, com ell mateix va admetre amb bon humor, ara té menys temps que abans per practicar.
Un viatge de solidaritat a Nicaragua
No tots han pogut acudir a Netherhall per celebrar el seu aniversari. Sir Bernard Audley, president del Patronat, i la seva dona, Lady Audley, enviaren una carta: “Tots dos pensem que Netherhall ha enriquit les nostres vides i les de moltes altres persones”. Augustine J. Chong, resident el 1960 i actual professor de Física a la Universitat de Singapur, va escriure: “Jo era un estranger d’un país petit i llunyà, i ara sento que pertanyo a la gran família de Netherhall”. Els edificis van i vénen, però roman l’esperit.
Dintre de les celebracions, alguns residents organitzaren un camp de treball a Nicaragua durant l’estiu. “Hem treballat a una zona rural bastant pobra reformant cases i construint latrines”, diu un dels assistents, que va tornar a Londres colpit per l’amabilitat de la gent de la localitat. “Una cosa que ens va sorprendre va ser que la gent que vam conèixer no perdia mai l’alegria. Se’ls hi veia sempre feliços, contents i molt solidaris. Quan treballàvem allí es preocupaven si estàvem bé, si no ens cansàvem massa. Ens convidaven a dinar, ens oferien les coses que tenien i es quedaren totalment agraïts”.