El 31 de març va morir a Madrid María Dolores Fisac Serna, primera dona de l’Opus Dei, institució a la qual pertanyia des de 1937. Nascuda a Daimiel (Ciudad Real) fa 95 anys, va rebre a través del seu germà Miguel les primeres referències sobre sant Josepmaria Escrivà el 1935. Acabada la guerra civil, es va traslladar amb els seus pares a Madrid i, a prop ja del fundador de l’Opus Dei, va col·laborar en els començaments de la labor apostòlica d'aquesta institució fundada en 1928.

Al costat de la mare i la germana de sant Josepmaria, Lola Fisac va participar en la gestió domèstica de les primeres residències d'estudiants i centres de l’Opus Dei durant la postguerra, quan la Prelatura era una institució amb deu anys de vida i que acabava de rebre la primera aprovació diocesana. El seu treball constant i la seva professionalitat van contribuir a assolir un ambient grat i familiar en aquella etapa no exempta de dificultats.

En inaugurar-se a Madrid el primer centre de dones, en 1941, s’hi va traslladar a viure, però aviat va haver de compatibilitzar la seva dedicació amb l'atenció als seus pares malalts, als quals va cuidar durant més de trenta anys.

Com una de les primeres dones de l’Opus Dei, Lola Fisac va col·laborar en la evangelització que aquesta institució porta a terme, i es va fer ressò repetides vegades d'unes paraules del fundador, escrites en els anys 40: "Amb només mitja dotzena de dones que sé que em sereu fidels, omplirem el món de llums de Déu, de foc diví. Tingueu fe en Déu, i una mica de fe en aquest pobre pecador".

Lola Fisac deixa un record inesborrable entre els fidels de la Prelatura i moltes altres persones que la van conèixer. Al llarg de 68 anys va demostrar amb fets una fe en Déu i una lleialtat infrangibles. Amb senzillesa i bon humor, va tractar de complir diàriament aquella decisió que va prendre en la seva joventut i va deixar escrita en els seus records: "viure de manera total i sense condicions" la vocació a l’Opus Dei.