El Sant Pare Benet XVI ha volgut dedicar la 43a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que se celebra el 24 de maig de 2009, festivitat de l'Ascensió del Senyor, a reflexionar sobre “Noves Tecnologies, noves relacions. Per una cultura de respecte, diàleg i amistat”. Amb aquest lema, el Sant Pare situa en primer pla qüestions importants des del punt de vista ètic i moral que fan referència al model de comunicació que propicien les noves tecnologies, destacant-ne d’una banda els innegables valors positius per a les relacions humanes i el desenvolupament personal, social i cultural; i, d’una altra, advertint sobre els perills i danys que comporta l’ús inadequat d’aquestes mateixes tecnologies que tant han transformat la vida de la societat actual i amb què amb tanta naturalitat conviuen els joves.
1. Ús adequat de les noves tecnologies
El Sant Pare adreça especialment el seu missatge als joves perquè ells, a qui anomena “generació digital”, són els qui més usen aquests nous mitjans tant per a les relacions personals i d’amistat, com per a la comprensió del món que els envolta i la manifestació lliure de les pròpies idees i interessos, establint autèntiques xarxes socials per on transiten assíduament dedicant gran part del temps i oci, fins al punt d'haver-se produït en ells una nova pertinença i ciutadania en el món digital.
El Papa assenyala que aquestes noves tecnologies inclouen grans possibilitats de desenvolupament i són una gran via oberta a la meravellosa capacitat humana de relacionar-se amb els altres, “reflex de la nostra participació en l’amor comunicatiu i unificador de Déu, que vol fer de tota la humanitat una sola família”, però alhora ens adverteix, referint-se a l’ús d’Internet, que “seria una llàstima que el nostre desig d’establir i desenvolupar les amistats `on line´ fos en deteriorament de la nostra disponibilitat per a la família, els veïns i els qui trobem en la nostra realitat quotidiana, al lloc de treball, a l’escola o en el temps lliure”.
No podem, per tant, renunciar a la relació autentica que propicia la amistat veritable i la trobada amb els altres per un substitutiu “virtual” que anul·lés o suplís la comunicació i les relacions humanes personals i directes, sinó més aviat, hem d’entestar-nos en una missió evangelitzadora veritable en aquest nou món digital a fi d’assolir en ell una cultura del respecte, el diàleg i l’amistat, que el Cristianisme reforça i transcendeix pel misteri redemptor de Crist, que ens ha mostrat la prova d’amor més gran lliurant la vida per nosaltres (cf. Jo 15,13) i ens ha encomanat la tasca d’imitar el seu amor en el lliurament generós als altres (cf. Jo 15,17).
Els cristians, amb l’aportació de la saviesa moral de l'Evangeli i l’ajuda de la doctrina de l'Església, hem de preservar sempre la dignitat de la persona humana i el bé comú davant els canvis axiològics o de valors que inevitablement comporta l'actual revolució tecnològica.
2. Responsabilitat dels pares
A aquests canvis, sobretot en allò que afecta els més joves, han d’estar atents els pares i educadors amb una formació moral adequada que acompanyi l’ús de les noves tecnologies, en especial Internet, i els mitjans de comunicació en general, a fi que aquests siguin beneficiosos per a la persona i la societat i propiciïn la recerca de la veritat, el bé i la bellesa, sense deixar-se enganyar “pels qui tan sols van a la recerca de consumidors en un mercat de possibilitats indiferenciades, on l’elecció mateixa es presenta com el bé, la novetat es confon amb la bellesa i l’experiència subjectiva suplanta la veritat” (Benet XVI).
Els pares han d’estar vigilants i propiciar un clima adequat de família i amistat a la llar, perquè aquests autèntics fraus de les relacions humanes a què hem fet referència no afectin els joves, de manera especial els més indefensos psíquicament com són els adolescents, provocant en ells, en no poques ocasions, traumes afectius i emocionals que condicionaran dolorosament el seu futur. El ciberespai no pot ser un terreny franc exempt de la deguda responsabilitat ètica i moral ni de l’atenció i vigilància dels pares i educadors, així com de l’acció protectora de les Autoritats, obligades per la nostra Constitució (Cf. Art. 20, 4) a defensar els menors dels continguts perniciosos i inadequats.
3. Millor aprofitament eclesial d'Internet
Pel que fa al profitós ús de les noves tecnologies en Internet, també l'Església, tant en l’àmbit de la Conferència Episcopal, com a la diòcesi i la resta de nivells comunitaris, és cridada a treure partit de les seves enormes potencialitats per a la missió evangelitzadora i la seva pròpia acció comunicativa, com ha reconegut recentment el Sant Pare (Cf. Carta de Benet XVI als Bisbes. 10.3.2009), a fi d’interactuar eficaçment en la Xarxa, donant adequada i ràpida resposta a les demandes de correcta informació i ensenyament. D’altra banda, en tot això no hem d’oblidar pas que la predicació de l'Evangeli sempre porta amb si la contradicció que provoca la Creu (Cf. 1Cor 1, 17-18), també en la Societat de la Informació.
Seguint les indicacions que el Sant Pare dóna als joves en el seu missatge d’aquesta Jornada, “per exhortar-los a portar al món digital el testimoni de la seva fe”, i evangelitzar així els seus companys en “el continent digital”, pensem que en aquest sentit se li presenta a l'Església a Espanya una gran oportunitat de cara a la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut del 2011 que tindrà lloc a Madrid i en la qual estan gojosament implicades les diòcesis espanyoles.
4. Potenciar en la crisi el sentit social dels mitjans
La mirada al futur i al món digital no ens eximeix, sobretot en el temps de crisi econòmica que patim, i que afecta especialment els grups socials més pobres i desfavorits, de reclamar l’aportació que els mitjans de comunicació social poden i han de fer a favor d’una societat més justa i solidària per sortir d’aquesta dramàtica situació econòmica, convertint-se amb la gran influència en la societat en comptes de trobada i promoció d’una cultura de la solidaritat sempre necessària, però més a hores d’ara.
Per a aquest noble objectiu els mitjans de comunicació han de promoure iniciatives d’ajuda als més afectats per la crisi, i denunciar la corrupció i l’enriquiment fraudulent, fomentant en la societat actituds de superació, laboriositat, sobrietat i generositat amb els més pobres, així com la difusió d’opinions i projectes tendents a l’aprofitament dels recursos, a la bona gestió, a la generació d’ocupació digna i al manteniment dels èxits i cobertures socials pròpies d’un Estat democràtic consolidat.
Tot això contribuirà, sens dubte, a reconciliar als mitjans de comunicació amb el genuí paper social de servei al bé comú i a la ciutadania que els justifica i legitima, perquè en aquesta noble tasca s’han entestat sempre els mitjans de comunicació quan les circumstàncies dramàtiques i difícils de la societat ho han requerit.
Així ho reconeixia amb gratitud d’inoblidable Servent de Déu Joan Pau II quan afirmava que “cada dia, els mitjans de comunicació social embarguen els nostres ulls i el nostre cor, fent-nos comprendre les crides angoixoses i urgents de milions de germans nostres menys afortunats, perjudicats per algun desastre, natural o d’origen humà; són germans que estan famolencs, ferits en el cos o en l’esperit, malalts, desposseïts, refugiats, marginats, desproveïts de tota ajuda; ells aixequen els braços cap a nosaltres, cristians, que volem viure l'Evangeli i el gran i únic manament de l'Amor.” (Missatge per a la Quaresma de 1986). Déu beneeixi tots els esforços que els mitjans, i els qui hi treballen, realitzen a favor de la solidaritat entre les persones i els pobles.
El sentit de justícia i de solidaritat ens obliga, sense menyscabament de la deguda atenció a tots els desocupats, a dirigir la nostra mirada en aquesta Jornada Mundial de les Comunicacions Socials als més de 5.000 periodistes, sobretot joves, en atur a hores d’ara a Espanya, segons dades de les associacions professionals, per als que demanem una prompta i adequada solució a la seva situació. Per aquesta intenció resem especialment en aquest dia, així com pels comunicadors que en diverses parts del món han mort o pateixen persecució i limitació de la seva llibertat en l’exercici de la seva professió periodística.
5. Més presència de Déu en els mitjans
A l’últim, volem continuar animant als comunicadors cristians a continuar entestats en la consecució d’un espai més gran per als mitjans a l'Església i un major espai per a Déu en els mitjans comunicació, en un temps secularitzat com el nostre, en què, com encertadament hi ha assenyalat el Papa, “la prioritat que està per sobre de totes és fer present Déu en aquest món i obrir als homes l’accés a Déu… perquè en àmplies zones de la terra la fe és en perill d’apagar-se com una flama que no troba ja el seu aliment” (Carta de Benet XVI als Bisbes. 10.3.2009).
Contribuir a aquesta missió evangelitzadora és quelcom apassionant i esperançador, ja que, com conclou el citat missatge papal per a aquesta Jornada, hi ha motius per a això, perquè “el cor humà anhela un món on regni l’amor, on els béns siguin compartits, on s’edifiqui la unitat, on la llibertat trobi el seu propi sentit en la veritat i on la identitat de cadascú s’assoleixi en una comunió respectuosa. La fe pot donar resposta a aquestes aspiracions: sigueu els seus missatgers! El Papa és al vostre costat amb la seva oració i amb la seva benedicció”.
I amb ell també nosaltres.
Joan Piris, Bisbe de Lleida i President
Antonio Montero, Arquebisbe emèrit de Mèrida-Badajoz
Joan-Enric Vives, Bisbe d'Urgell
Raúl Berzosa, Bisbe-Administrador Diocesà d'Oviedo
Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona
