Estimats germans i germanes: Bona Pasqua!
Avui ressona arreu l'anunci de l'Església: "Jesucrist ha ressuscitat! Veritablement ha ressuscitat! ".
Aquesta Bona Nova s'ha encès com una flama nova a la nit, a la nit d'un món que enfrontava ja reptes crucials i que ara es troba aclaparat per la pandèmia, que sotmet la gran família humana a una prova dura. En aquesta nit ressona la veu de l'Església: «Va ressuscitar de debò el meu amor i la meva esperança!» (Seqüència pasqual).
El Ressuscitat no és altre que el Crucificat.
És un altre "contagi", que es transmet de cor a cor, perquè tot cor humà espera aquesta Bona Nova. És el contagi de l'esperança: «Va ressuscitar de debò el meu amor i la meva esperança!». No es tracta d'una fórmula màgica que fa desaparèixer els problemes. No, no és això la resurrecció de Crist, sinó la victòria de l'amor sobre l'arrel del mal, una victòria que no passa per sobre del sofriment i la mort, sinó que els traspassa, obrint un camí en l'abisme, transformant el mal en bé, signe distintiu del poder de Déu.
El Ressuscitat no és altre que el Crucificat. Porta en el cos gloriós les nafres indelebles, ferides que esdevenen llànties d'esperança. A Ell adrecem la nostra mirada perquè guareixi les ferides de la humanitat desolada.
Que el Senyor de la vida aculli en el seu Regne els difunts i doni consol i esperança als qui encara estan travessant la prova.
Avui penso sobretot en aquells que han estat afectats directament pel coronavirus: els malalts, els qui han mort i les famílies que ploren per la mort dels éssers estimats i que en alguns casos ni tan sols han pogut donar-los l'últim adeu. Que el Senyor de la vida aculli en el seu Regne els difunts i doni consol i esperança als qui encara estan travessant la prova, especialment a la gent gran i a les persones que estan soles. Que concedeixi el seu consol i les gràcies necessàries als qui es troben en condicions de particular vulnerabilitat, com també als que treballen als centres de salut, o viuen a les casernes i a les presons. Per a molts és una Pasqua de solitud, viscuda enmig dels nombrosos dols i dificultats que està provocant la pandèmia, des dels sofriments físics fins als problemes econòmics.
Aquesta malaltia no només ens està privant dels afectes, sinó també de la possibilitat de recórrer en persona al consol que brolla dels sagraments, especialment de l'Eucaristia i la Reconciliació. En molts països no ha estat possible atansar-s'hi, però el Senyor no ens deixa sols. Romanent units en la pregària, estem segurs que Ell ens cobreix amb la seva mà (cf. Sal 138,5), repetint amb força: No tinguis por, «He ressuscitat, m’he retrobat amb vós» (Antífona d'introducció de la missa del Diumenge de Pasqua, Missal Romà).
Que Jesús, la nostra Pasqua, concedeixi fortalesa i esperança als metges i als infermers, que a tot arreu ofereixen un testimoniatge de cura i amor al proïsme
Que Jesús, la nostra Pasqua, concedeixi fortalesa i esperança als metges i als infermers, que a tot arreu ofereixen un testimoniatge de cura i amor al proïsme fins a l'extenuació de les forces i, no poques vegades, fins al sacrifici de la seva pròpia salut. A ells, com també als que treballen assíduament per garantir els serveis essencials necessaris per a la convivència civil, a les forces de l'ordre i als militars, que en molts països han contribuït a mitigar les dificultats i sofriments de la població, es dirigeix el nostre record afectuós i la nostra gratitud.
En aquestes setmanes, la vida de milions de persones ha canviat sobtadament. Per a molts, romandre a casa ha estat una ocasió per reflexionar, per aturar el ritme frenètic de vida, per estar amb els éssers estimats i gaudir-ne de la companyia. També és per a molts, tanmateix, un temps de preocupació pel futur que es presenta incert, per la feina que corre el risc de perdre’s i per les altres conseqüències que la crisi actual porta amb si. Animo als qui tenen responsabilitats polítiques a treballar activament en favor de el bé comú dels ciutadans, proporcionant els mitjans i instruments necessaris per permetre que tothom pugui tenir una vida digna i afavorir, quan les circumstàncies ho permetin, la represa de les habituals activitats quotidianes.
Aquest no és el temps de la indiferència, perquè el món sencer està patint i cal que estiguir unit per afrontar la pandèmia. Que Jesús ressuscitat concedeixi esperança a tots els pobres, als qui viuen a les perifèries, als pròfugs i als qui no tenen una llar. Que aquests germans i germanes més febles, que habiten a les ciutats i perifèries de cada racó del món, no se sentin sols. Mirem que no els manquin els béns de primera necessitat, més difícils d'aconseguir ara, quan molts negocis estan tancats, com tampoc els medicaments i, sobretot, la possibilitat d'una adequada assistència sanitària. Considerant les circumstàncies, cal que es relaxin més les sancions internacionals dels països afectats, que els impedeixen oferir als ciutadans un ajut adequat, i s'afrontin -per part de tots els països- les grans necessitats del moment, reduint, o fins i tot condonant, el deute que pesa en els pressupostos d'aquells més pobres.
Aquest no és el temps de l'egoisme, perquè el desafiament que enfrontem ens uneix a tots i no fa distinció de persones. Entre les nombroses zones afectades pel coronavirus, penso especialment en Europa. Després de la Segona Guerra Mundial, aquest continent va poder ressorgir gràcies a un autèntic esperit de solidaritat que li va permetre superar les rivalitats del passat. És molt urgent, sobretot en les circumstàncies actuals, que aquestes rivalitats no recobrin força, sinó que tots es reconeguin part d'una única família i se sostinguin mútuament. Avui, la Unió Europea es troba davant d'un repte històric, del qual dependrà no només el seu futur, sinó el de tot el món. Que no perdi l'ocasió per demostrar, una vegada més, la solidaritat, fins i tot recorrent a solucions innovadores. És l'única alternativa a l'egoisme dels interessos particulars i a la temptació de tornar al passat, amb el risc de posar a dura prova la convivència pacífica i el desenvolupament de les properes generacions.
Aquest no és temps de la divisió. Que el Crist, la nostra pau, il·lumini aquells que tenen responsabilitats en els conflictes, perquè tinguin la valentia d'adherir-se a la crida per un alt el foc global i immediat en tots els indrets del món. No és aquest el moment per seguir fabricant i venent armes, amb despeses elevades de diners que podrien usar-se per tenir cura de les persones i salvar vides. Que sigui en canvi el temps per posar fi a la llarga guerra que ha ensangonat a l'estimada Síria, al conflicte al Iemen i a les tensions a l'Iraq, com també al Líban. Que aquest sigui el temps en què els israelians i els palestins reprenguin el diàleg i trobin una solució estable i duradora que permeti a ambdòs viure en pau. Que acabin els patiments de la població que viu a les regions orientals d'Ucraïna. Que s'acabin els atacs terroristes perpetrats contra tantes persones innocents a diversos països d'Àfrica.
Aquest no és temps de l'oblit. Que la crisi que estem afrontant no ens faci deixar de banda tantes altres situacions d'emergència que porten amb si el sofriment de moltes persones. Que el Senyor de la vida es mostri proper a les poblacions d'Àsia i Àfrica que estan travessant greus crisis humanitàries, com a la província de Cabo Delgado, al nord de Moçambic. Que reconforti el cor de tantes persones refugiades i desplaçades a causa de guerres, sequeres i caresties. Que protegeixi els nombrosos emigrants i refugiats -molts d'ells són nens-, que viuen en condicions insuportables, especialment a Líbia i a la frontera entre Grècia i Turquia. I no vull oblidar-me de l'illa de Lesbos. Que permeti assolir solucions pràctiques i immediates a Veneçuela, orientades a facilitar l'ajuda internacional a la població que pateix a causa de la greu conjuntura política, socioeconòmica i sanitària.
Estimats germans i germanes:
Les paraules que realment volem escoltar en aquest temps no són indiferència, egoisme, divisió i oblit. Volem suprimir-les per sempre! Aquestes paraules sembla que prevalen quan en nosaltres triomfa la por i la mort; és a dir, quan no deixem que sigui el Senyor Jesús qui triomfi en el nostre cor i en la nostra vida. Que Ell, que ja va vèncer la mort obrint-nos el camí de la salvació eterna, dissipi les tenebres de la nostra pobra humanitat i ens introdueixi en el seu dia gloriós que no coneix ocàs.
Amb aquestes reflexions, us desitjo a tots una Bona Pasqua.
Traducció pròpia del text en castellà publicat a la pàgina oficial de la Santa Seu