In resurrectione tua, Christe, coeli et terra laetentur. En la vostra resurrecció, Senyor, el cel i la terra s’alegrin (Lit. Hor.)  Estimats germans i germanes de Roma i d’arreu del món, 

El matí de Pasqua ens ha portat l’anunci antic i sempre nou: Crist ha ressuscitat! El ressò d’aquest esdeveniment, que va sorgir a Jerusalem fa vint segles, continua ressonant en l'Església, que porta al cor la fe vibrant de Maria, la Mare de Jesús, la fe de Magdalena i les altres dones que van ser les primeres en veure el sepulcre buit, la fe de Pere i dels altres Apòstols.

Fins avui -fins i tot en la nostra era de comunicacions supertecnològiques- la fe dels cristians es basa en aquell anunci, en el testimoniatge d’aquelles germanes i germans que van veure primer la llosa remoguda i el sepulcre buit, després els missatgers misteriosos que testificaven que Jesús, el Crucificat, havia ressuscitat, i després, Ell mateix, el Mestre i Senyor, viu i tangible, que s’apareix a Maria Magdalena, als dos deixebles d'Emaús i, finalment, als onze reunits al Cenacle (cf. Mc 16,9-14).

La resurrecció de Crist no és fruit d’una especulació, d’una experiència mística. És un esdeveniment que sobrepassa certament la història, però que succeeix en un moment precís de la història, deixant-hi una empremta indeleble. La llum que va enlluernar els guàrdies encarregats de vigilar el sepulcre de Jesús ha travessat el temps i l’espai. És una llum diferent, divina, que ha trencat les tenebres de la mort i ha portat al món la resplendor de Déu, la resplendor de la Veritat i del Bé.

Així com a la primavera els raigs del sol fan brollar i obrir els rovells a les branques dels arbres, així també la irradiació que sorgeix de la resurrecció de Crist dóna força i significat a tota esperança humana, a tota expectativa, desig, projecte. Per això, tot l'univers s’alegra avui, en estar inclòs en la primavera de la humanitat, que es fa intèrpret del callat himne de lloança de la creació. L’al·leluia pasqual, que ressona en l'Església peregrina en el món, expressa l’exultació silenciosa de l'univers i, sobretot, l’anhel de tota ànima humana sincerament oberta a Déu, més encara, agraïda per la seva infinita bondat, bellesa i veritat.

«En la vostra resurrecció, Senyor, el cel i la terra s’alegrin». A aquesta invitació de lloança que puja avui del cor de l'Església, el «cel» respon al complet: La multitud dels àngels, dels sants i beats se sumen unànimes al nostre goig. Al cel, tot és pau i alegria. Però en la terra, lamentablement, no és així. Aquí, en el nostre món, l’al·leluia pasqual contrasta encara amb els laments i el clam que provenen de tantes situacions doloroses: misèria, fam, malalties, guerres, violències. I, tanmateix, Crist ha mort i ressuscitat precisament per això. Ha mort a causa dels nostres pecats d’avui, i ha ressuscitat també per redimir la nostra història d’avui. Per això, el meu missatge vol arribar a tots i, com a anunci profètic, especialment als pobles i les comunitats que pateixen un temps de passió, perquè Crist ressuscitat els obri el camí de la llibertat, la justícia i la pau.

Que pugui alegrar la terra que va ser la primera a quedar inundada per la llum del Ressuscitat. Que el fulgor de Crist arribi també als pobles de l'Orient Mitjà, perquè la llum de la pau i de la dignitat humana venci les tenebres de la divisió, de l’odi i la violència. Que, a Líbia, la diplomàcia i el diàleg ocupin el lloc de les armes i, en l'actual situació de conflicte, s’afavoreixi l’accés a les ajudes humanitàries a tots aquells que pateixen les conseqüències de les lluites. Que, als Països d'Àfrica septentrional i d'Orient Mitjà, tots els ciutadans, i particularment els joves, s’esforcin a promoure el bé comú i construir una societat en què la pobresa sigui derrotada i tota decisió política s’inspiri en el respecte a la persona humana. Que arribi la solidaritat de tots als nombrosos pròfugs i refugiats que provenen de diversos països africans i s’han vist obligats a deixar els seus béns més entranyables, que els homes de bona voluntat es vegin il·luminats i obrin el cor a l'acollida, perquè, de manera solidària i concertada es puguin alleujar les necessitats urgents de tants germans, i que a tots aquells que prodiguen els seus esforços generosos i donen testimoni en aquest sentit, arribi el nostre alè i gratitud.

Que es recompongui la convivència civil entre les poblacions de Costa d'Ivori, on urgeix emprendre un camí de reconciliació i perdó per guarir les ferides profundes provocades per les recents violències. I que el Japó, en aquests moments en què afronta les conseqüències dramàtiques del recent terratrèmol, trobi alleujament i esperança, i ho trobin també aquells països que en els últims mesos han estat provats per calamitats naturals que han sembrat dolor i angoixa.

El cel i la terra s’alegrin pel testimoni dels qui pateixen contrarietats, i fins i tot persecucions a causa de la pròpia fe en el Senyor Jesús. Que l’anunci de la seva resurrecció victoriosa els infongui valor i confiança.

Estimats germans i germanes. Crist ressuscitat camina davant nostre vers el cel nou i la terra nova (cf. Ap 21,1), on finalment viurem com una sola família, fills del mateix Pare. Ell és amb nosaltres fins a la fi dels temps. Anem rere d’Ell en aquest món lacerat, cantant l’al·leluia. En el nostre cor hi ha alegria i dolor, en el nostre rostre, somriures i llàgrimes. Així és la nostra realitat terrenal. Però Crist ha ressuscitat, és viu i camina amb nosaltres. Per això cantem i caminem, amb la mirada posada en el Cel, fidels al nostre compromís en aquest món.

Bona Pasqua a tots.