Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!
Aquest mes, com és tradició a l’Església, tenim especialment presents els difunts en la nostra oració. Això, com és lògic, ens porta a meditar també sobre la realitat de la vida després de la mort. Poden ser diversos els aspectes i matisos que aquesta consideració suggereix a cadascú, segons els temps i les circumstàncies personals.
En tot cas, actualitzem sovint la fe i l’esperança en la glòria a la qual el Senyor ens crida i ens dona els mitjans per arribar-hi. Molts deveu recordar aquestes paraules de sant Josepmaria: Pensem en què serà el Cel. «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen» (1 Co 2, 9). Us imagineu com serà arribar allà i trobar-nos amb Déu, i veure aquella bellesa, aquell amor que s’aboca als nostres cors, que sadolla sense sadollar? (Instrucció, maig-1935, 14.IX.1950, nota 127). I en una altra ocasió, afegia: Jo em pregunto moltes vegades al dia: com serà quan tota la bellesa, tota la bondat, tota la meravella infinita de Déu s’aboqui a aquest pobre vas de fang que soc jo, que som tots nosaltres? I llavors m’explico bé allò de l’Apòstol: cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit... Val la pena, fills meus, val la pena (Notes preses d’una reunió familiar, 22.X.1960).
Que bo que és fomentar l’esperança del Cel! Fins i tot podem sentir el que escrivia sant Pau: Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany (Fl 1, 21), que no exclou el desig de viure molts anys en aquest món per servir Déu i els altres (cf. ibídem, 22-24).
Demanem al Senyor que ens augmenti l’esperança en la vida eterna, que ens porti a «mirar sempre cap aquesta trobada definitiva; pensar sempre que el Senyor és a prop nostre, que mai, mai la mort no serà victoriosa!» (Francesc, Audiència, 8.V.2024). Aquesta seguretat en el fet que Déu ens espera al Cel i ens acompanya en tot moment sosté el nostre caminar terrenal, també enmig de les dificultats: Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant (Rm 15, 13).
Continueu resant per la feina, ja molt avançada, d’adequació dels Estatuts. Encomaneu també al Senyor els vint nous diaques, que rebran l’ordenació el proper dia 23.
Us agraeixo molt les felicitacions pel meu aniversari. Com que les he rebut en tan gran nombre, m’és impossible respondre-les una per una, com ja m’ha passat també altres vegades (aniversaris, festes especials, etc.). Considereu-vos sempre contestades i contestats per la meva oració, que no falta mai en llegir les vostres cartes i missatges.
Amb tot l’afecte us beneeix
El vostre Pare
Roma, 8 de novembre de 2024