Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Per començar aquest breu missatge, us vull donar les gràcies per la vostra oració per les meves intencions i, en aquest moment, per acompanyar-me en el viatge a l’Amèrica Central i a l’Uruguai.

L’oració dels uns per als altres, dins de la unitat de l’Església, ens apropa a l’impressionant nivell d’unitat que el Senyor vol per a tots nosaltres: el de la mateixa unitat de Déu, que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu (Jn 17, 21).

La unitat de fe, d’esperit, d’afany apostòlic, s’entrellaça molt bé amb la gran diversitat de caràcters, d’aficions, d’opinions. Anàlogament a com la unitat en Déu és l’Amor personal infinit —l’Esperit Sant—, totes les diverses expressions d’unitat i diversitat estan cridades a ser vivificades per la caritat, per l’amor. Només així, fins i tot els punts de vista oposats, les aficions, etc., i els defectes i les limitacions personals deixen de ser motius de separació.

No m’aturo més en aquestes consideracions, que tots podríem ampliar molt. Només vull afegir unes paraules de sant Josepmaria ben conegudes; us suggereixo que les tornem a meditar per veure com les podem aplicar millor en la nostra vida ordinària: Més que a “donar”, la caritat consisteix a “comprendre” (Camí, núm. 463). Caritat, amor, que ens portarà a descobrir, abans que res, les qualitats i les virtuts dels altres, de manera que en veure també els defectes que tots tenim, els veurem amb afecte, amb desig d’ajudar.

Amb tot l’afecte us beneeix el vostre Pare

Ciutat de Guatemala, 19 d’agost de 2026