Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

El proper dia 14 de setembre celebrarem l’Exaltació de la Santa Creu. Entre les lliçons que sempre podem aprendre millor quan contemplem Jesús al Calvari, us suggereixo que ara ens fixem en una de les set frases que el Senyor va pronunciar des d’aquella altura: «Tinc set» (Jn 19, 28).

Crist té set d’ànimes, de redimir el món, de portar la seva paraula i el seu amor a tots els cors. Això ens ha d’interpel·lar personalment a cadascú: tinc aquesta mateixa set?, participo del foc que crema al seu cor?, m’apressa el zel per les ànimes allà on soc?, em llanço sense por de procurar encendre les persones que conec, amb l’oració, amb l’expiació, amb l’amistat sincera? Podem recordar, amb sant Josepmaria, que la nostra missió és portar a totes les ànimes —al mig del món— el foc del Senyor que guardem al cor: «Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor. Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal viscós i brut que van deixar els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor» (Camí, núm. 1).

Il·luminar, esborrar, encendre, tots tres són verbs que seran una realitat creixent en la nostra vida en la mesura que contemplem el cor nafrat de Jesús i, per la força de l’Esperit Sant, ens encenguem en aquest mateix foc. Us he recordat altres vegades que no fem apostolat, som apòstols; els cristians som Crist que passa pels camins de la terra. I, malgrat la nostra poquesa personal, ho volem fer, amb la gràcia de Déu, il·luminant amb doctrina clara les intel·ligències, esborrant amb la mateixa expiació la brutícia del pecat, encenent d’amor els cors.

La Santa Creu ens parla a tots. No tinguem por de l’amor, de donar vida en abundància, encara que sembli que la perdem nosaltres, ja que no és així. No temem manifestar Crist amb la nostra vida, al qual tantes ànimes busquen amb set, moltes vegades sense saber-ho. «De la vida i la mort de Crist, n’hem de fer vida nostra. Morir per la mortificació i la penitència, per tal que Crist visqui en nosaltres per l’Amor. I aleshores seguir els passos de Crist, amb afany de corredimir totes les ànimes» (Via Crucis, XIV estació).

En el desig de portar Jesús a tot arreu, sou un suport especialment eficaç els malalts: units a la Creu de Crist al costat de Maria, com la contemplarem el proper dia 15, amb els vostres sofriments, sosteniu el món i sou font de fecunditat apostòlica.

Demanem al Senyor, per a tothom a l’Obra i a l’Església, que l’experiència del dolor ens encengui més i més la llum de la fe, la seguretat de l’esperança i el foc de la caritat i, amb aquestes, l’alegria. Sí, també l’alegria en la Creu: lux in Cruce, requies in Cruce, gaudium in Cruce!

Com ja us vaig anunciar, durant els propers dies tindrà lloc una nova reunió dels experts que estudien els possibles ajustaments als Estatuts de l’Obra. Continuem acompanyant aquests treballs amb la nostra oració.

Amb tot l’afecte us beneeix

El vostre Pare

Roma, 11 de setembre de 2024