Tots Sants és la festa de la santedat discreta, senzilla. La santedat sense brillantor humana, que sembla no deixar rastre en la història; i que, no obstant això, llueix davant el Senyor i deixa al món un conreu d'Amor del qual no es perd res. Pensant en tants homes i dones que han recorregut ja aquest camí i ara gaudeixen de Déu, recordava unes paraules de la pregària de sant Josepmaria: «Jo em pregunto moltes vegades al dia: ¿què serà quan tota la bellesa, tota la bondat, tota la meravella infinita de Déu es vessi en aquest pobre vas de fang que sóc jo, que som tots nosaltres? (...). I llavors m'explico bé el que deia l'apòstol: "Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit..." (1 Cor 2, 9) Val la pena, fills meus, val la pena».
Som pobres vasos de fang: fràgils, trencadissos. Però Déu ens ha fet per a omplir-nos de la seva felicitat, per sempre. I ja ara a la terra, ens dóna la seva alegria perquè la transmetem a tothom. Sí, és possible estar contents enmig d'incerteses, problemes, preocupacions. Deia la Mare Teresa de Calcuta: «El veritable amor és aquell que ens causa dolor, que fa mal, i alhora ens dóna alegria». Acompanyem també amb la nostra vida i la nostra pregària aquells difunts que, tot i que pateixen perquè el seu "vas de fang" encara no està preparat per a tota aquesta bellesa de Déu, ja tenen l'alegria de saber que Ell els està esperant al cel.
Roma, 1 de novembre de 2017