Què s'està fent per lluitar contra les malalties en les àrees en què l'hospital Monkole treballa?
T: Estem seguint puntualment totes les recomanacions de l'OMS. En la SIDA s'està seguint la política del diagnòstic precoç. Administrar proves a diferents categories de persones que s'hi presten voluntàriament, a més de les proves que es realitzen en totes les dones embarassades; tal com s'indica en la política internacional de prevenció de la transmissió de la SIDA de mare a fill. Pel que fa a la tuberculosi, encara és molt freqüent i causa de la mort de moltes persones. Hi ha un vincle amb la SIDA ja que molts pacients amb aquesta malaltia (el percentatge al Congo és el 4%), també són propensos a desenvolupar la tuberculosi amb el risc de transmissió a altres pacients. Les mesures que s'han de prendre són sempre les mateixes: el diagnòstic precoç i el tractament adequat complet. Pel que fa a la malària en canvi, segueix sent la primera malaltia mortal en molts països africans. La política és fer diagnòstics precoços, fent proves inclús on no hi ha corrent elèctrica, perquè no requereixen d'un microscopi. Ara hi ha proves ràpides per al diagnòstic de la malària i els governs han posat a disposició de la població fàrmacs més actius contra el paràsit de la malària. En aquest camp, diria que s'aconsegueix un bon progrés també amb l'intercanvi d'investigació que tenim amb alguns col·laboradors de l'hemisferi nord.
El sistema de salut local és capaç de suportar totes aquestes activitats de prevenció, detecció precoç, etc?
T: No. El pressupost del Ministeri de Salut no és suficient per fer-se càrrec de tots els programes per a la prevenció i el tractament de les tres principals malalties endèmiques i per tant encara hi ha una gran necessitat de suport financer de les institucions internacionals i de diversos donatius.
Pot explicar com intervé des de l'hospital Monkole Khinshasa el qual dirigeix? Quina és la seva labor com a metge en una metròpoli com aquesta?
T: L'hospital Monkole es troba a la zona semi-rural de Kinshasa. Té la característica de ser capaç d'oferir el seu model, un model per al desenvolupament d'una estructura sanitaria que compta amb una visió en la qual el malalt és el centre, i aquesta és la nostra contribució. Des del punt de vista de la política nacional de fer-se càrrec d'aquestes epidèmies, a Monkole seguim un miler de pacients de SIDA a qui donem tots els medicaments i subministrem totes les mesures prescrites per l'OMS. Pel que fa a la malària, Monkole té l'oportunitat d'experimentar per primera vegada a l'Àfrica un laboratori per a la vigilància epidemiològica de les malalties endèmiques. Va ser concebut per un laboratori francès que es diu Kaplan, i ha estat utilitzat per primera vegada a Monkole. Actualment nosaltres el fem servir per vigilar la resistència del paràsit de la malària als diversos medicaments que circulen al nostre país. D'aquesta experiència ha sortit una altra missió amb col·laboració amb aquest laboratori per a la vigilància de l'epidèmia de l'Ébola. Al Congo ha estat controlada i ara hi ha un equip de tècnics francesos i congolesos que han anat a Sierra Leone i Guinea per utilitzar aquest laboratori mòbil.
Ens pot resumir les activitats d'Harambee Africa International al Congo i en particular a Kinshasa?
T: Harambee va ajudar a Monkole des de la canonització de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, especialment donant suport allò que anomenem ambulatoris mèdics i socials. Els centres de salut estan units a un centre de formació per a mares i les joves on poden aprendre una ofici, com la costura o la cuina, etc. Aquest programa Harambee aquest any ens permet oferir a les mares l'oportunitat de tenir un follow-up durant l'embaràs fins al naixement del nadó. Després un equip de metges i infermers li farà un seguiment i també un examen, que no es pot fer a totes les mares embarassades, que és l'ecografia. Nosaltres en diem també videoecografia, perquè la mare pot veure per primera vegada al seu fill mentre està encara en el seu ventre, aquesta és l'ajuda que ens dona Harambee.