L'Església gosa cantar a la litúrgia amb alegria el Misteri de la Creu de Crist. El dolor no elimina l'alegria, si es viu unit al lliurament de Jesucrist per la nostra salvació. L'alegria s’agosta per l'egoisme del pecat, per l'oblit d'estimar Déu i estimar el proïsme, juntament amb la manca de penediment. Qui viu dominat per un ambient on el culte de la bona imatge, de l'èxit, del poder és el més important, es deprimeix davant un fracàs, davant dificultats econòmiques, fins i tot davant unes arrugues a la cara. Per descomptat, l'alegria, per a un cristià, no està lligada a una presumpta impecabilitat, que no existeix, sinó a la disponibilitat per demanar perdó, per penedir-nos. L'alegria és la del fill pròdig. Cada vegada comprenc millor que el Beat Josepmaria Escrivà nomenés el sagrament de la Penitència «el sagrament de l'alegria».

14 de febrer de 2001, Agència de Notícies Zenit