La vida cristiana: misteri de comunió amb Jesús

Benet XVI va dedicar l’homilia de diumenge passat a l’Eucaristia i la intercessió de la Mare de Déu. El Sant Pare va afirmar que “ens consola la promesa de la “Blanca Senyora” als pastors de Fàtima: “Al final, el meu Cor Immaculat triomfarà”.

“En aquest cinquè diumenge de Pasqua -va dir el Papa davant els milers de pelegrins reunits a la Plaça de Sant Pere-, la litúrgia ens presenta l’evangeli de Joan on Jesús, parlant als deixebles en l’Últim Sopar, els exhorta a romandre units a Ell com els sarments a la vinya”.

“Es tracta d’una paràbola molt significativa perquè explica amb gran eficàcia que la vida cristiana és un misteri de comunió amb Jesús (...) El secret de la fecunditat espiritual és la unió amb Déu, (...) que es realitza sobretot a l’Eucaristia, anomenada també “Comunió”.

Benet XVI va recordar que en aquesta època molts nens reben per primera vegada la Comunió i els va saludar animant a que es converteixin “en sarments de la Vinya, que és Jesús, i que creixin com a veritables deixebles seus”.

Després el Papa va subratllar que recórrer a la intercessió de Maria era “un camí per a mantenir-se units a Crist”, i va recordar les aparicions de la Mare de Déu als pastors de Fátima, el 13 de maig de 1917. “El missatge que els va confiar -va dir el Sant Pare- (...) era una intensa crida a l’oració i a la conversió. Un missatge veritablement profètic, sobretot tenint en compte que el segle XX va ser escenari de catàstrofes inaudites, causades per guerres i per règims totalitaris, i de grans persecucions contra l’Església”.

Benet XVI va parlar després de l’atemptat a Joan Pau II, el 13 de maig de 1981, quan el Papa “va sentir que s’havia salvat miraculosament de la mort per la intervenció d’una “mà maternal” (...) i tot el seu pontificat va estar marcat pel que la Verge va anunciar a Fàtima”.

“Encara que no hagin faltat preocupacions i patiments -va concloure- i encara que hi hagi motius d’aprensió pel futur de la humanitat, ens consola la promesa de la “Blanca Senyora” als pastors: “Al final, el meu Cor Immaculat triomfarà”.