En l’homilia, el Sant Pare va afirmar que el dia de la vinguda de l'Esperit Sant l'Església va rebre un "baptisme de foc"; "en la Pentecosta, l'Església no queda constituïda per la voluntat humana, sinó per la força de l'Esperit de Déu. Immediatament es pot veure que aquest Esperit dóna vida a una comunitat que és al mateix temps única i universal, superant així la maledicció de Babel".

"De fet -va continuar-, només l'Esperit Sant, que crea unitat en l’amor i en l’acceptació recíproca de les diversitats, pot alliberar la humanitat de la temptació constant d’una voluntat de potència terrenal que vol dominar i uniformar tot".

Referint-se a "un aspecte peculiar de l’acció de l'Esperit Sant, la relació entre multiplicitat i unitat", Benet XVI va assenyalar que ja en la "Pentecosta queda clar que múltiples llengües i cultures pertanyen a l'Església; i en la fe poden comprendre’s i fecundar-se mútuament".

Des del seu naixement, "l'Església " és ja "catòlica", universal. Des de l'inici parla tots els idiomes, perquè l’evangeli que se li ha confiat està destinat a tots els pobles, segons la voluntat i el mandat de Crist ressuscitat. L'Església que neix en la Pentecosta no és una comunitat particular -l'Església de Jerusalem-, sinó l'Església universal, que parla les llengües de tots els pobles".

"D'ella -va dir- naixeran després altres comunitats arreu del món, Esglésies particulars que són sempre expressió de l'única Església de Crist. Per tant, l'Església catòlica no és una federació d’esglésies, sinó una realitat única: la prioritat ontològica li correspon a l'Església universal. Una comunitat que no fos en aquest sentit catòlica, ni tan sols no seria Església".

El Papa va posar en relleu que "el camí de la Paraula de Déu, iniciat a Jerusalem arriba a la seva meta, perquè Roma representa el món sencer i encarna la idea de catolicitat".

La paraula pronunciada per Jesús ressuscitat quan s’apareix als deixebles al Cenacle, "Shalom", pau a vosaltres! "no és -va dir- una simple salutació; és molt més: és el do de la pau promesa, conquerida per Jesús amb el preu de la seva sang; és el fruit de la seva victòria en la lluita contra l'esperit del mal".

El Sant Pare va convidar a renovar la consciència de "la responsabilitat" que implica aquest do: "responsabilitat de l'Església de ser constitucionalment signe i instrument de la pau de Déu per a tots els pobles". En aquest context va recordar que en la recent visita a la seu de l'ONU, va tractar de "transmetre aquest missatge". Tanmateix, afegí, "no cal pensar sols en aquestes trobades "al cim". L'Església realitza el servei a la pau de Crist sobretot en la presència i acció ordinàries entre els homes, amb la predicació de l’evangeli i amb els signes d’amor i de misericòrdia que l’acompanyen".

Entre aquests signes, va subratllar principalment el Sagrament de la Reconciliació. "Que important i, per desgràcia, no suficientment comprès, és el do de la Reconciliació, que pacifica els cors!", va exclamar. 

"La pau de Crist es difon només a través de cors renovats d’homes i dones reconciliats, servidors de la justícia, disposats a difondre en el món la pau amb l'única força de la veritat, sense rebaixar-se a compromisos amb la mentalitat del món, perquè el món no pot donar la pau de Crist: d’aquesta manera l'Església pot ser llevat d’aquesta reconciliació que procedeix de Déu", va concloure.