La història de les Jornades Mundials de la Joventut

Des de 1986, milers de joves responen a la invitació del Sant Pare i acudeixen a les Jornades Mundials de la Joventut. Relatem com va sorgir aquesta iniciativa.

Logotip de la JMJ. © Weltjugendtag gGmbH

Versió abreujada del text publicat a la plana oficial de la JMJ Colònia 2005. Si desitja llegir el relat sencer visiti la web oficial

Fou a Roma a principis dels anys 80, en un carrer lateral aparentment insignificant situat molt a prop de la plaça Sant Pere. A aquest lloc acudien llavors regularment alguns joves per a resar i debatre junts, moltes vegades amb el bisbe alemany Paul-Josef Cordes, Vice-president del Pontifici Consell per als Laics. D’aquesta manera va anar naixent una idea a l’església Sant Llorenç in piscibus. El curs 1983/84, el Papa Joan Pau II va convocar el Jubileu extraordinari de la Redempció per a commemorar l’aniversari de la mort de Jesucrist, ocorreguda 1950 anys enrera. Durant aquell any es van organitzar també alguns esdeveniments per a la joventut. A Sant Llorenç es va reflexionar llavors intensament sobre la manera de convertir aquesta trobada singular en un esdeveniment durador, els joves – i el bisbe Cordes – actuant en el rerafons…

En 1984 més de 300.000 joves del món sencer van respondre a la invitació del Papa al “Jubileu Internacional de la Joventut” el Diumenge de Rams a la plaça Sant Pere de Roma. (...) Es va resar el viacrucis al Coliseu i es va celebrar l’Eucaristia a la plaça de la Catedral de Sant Pere. L’esdeveniment va tenir una acollida impressionant i en les vigílies del Diumenge de Rams el Papa va dir als joves: “Quin espectacle tan magnífic ofereix l’assemblea des d’aquest escenari. Qui va afirmar que la joventut actual ja no té interès en els valors? És veritat que ja no es pot comptar amb ella?” Amb aquestes paraules el Papa Joan Pau II va lliurar al món un símbol: Una creu de llenya de gran grandària que es diria més tard la “Creu de la Jornada Mundial de la Joventut”.

L’any de la Joventut

(...) Quan les Nacions Unides van declarar l’any 1985 com “Any internacional de la Joventut” va quedar clar a Roma que hauria de celebrar-se una altra trobada de la joventut d’arreu del món amb el Papa. Es va tenir poc temps i es va treballar amb gran intensitat. Aquesta vegada, més de 250.000 joves van respondre a la invitació del Papa per a desplaçar-se el Diumenge de Rams a Roma. (...)

Una setmana després de la trobada amb la joventut, el Papa va anunciar inesperadament la instauració de les Jornades mundials de la Joventut de forma periòdica. Així ho va dir en el seu missatge pasqual del 7 d’abril: “El diumenge passat vaig trobar centenars de milers de joves i la imatge festiva del seu entusiasme ha quedat profundament gravada en la meva ànima. El meu desig de repetir aquesta experiència meravellosa durant els pròxims anys i de crear d’aquesta forma una trobada internacional de la joventut el Diumenge de Rams correspon a la meva convicció que la joventut s’enfronta a una missió alhora difícil i fascinant: la de canviar els mecanismes fonamentals que fomenten l’egoisme i l’opressió en les relacions entre els Estats i d’assentar noves estructures orientades cap a la veritat, la solidaritat i la pau”. (...)

La primera Jornada Mundial de la Joventut

Així va néixer una idea reeixida que va prosseguir la seva marxa victoriosa pel món. La Jornada Mundial de la Joventut es va celebrar per primera vegada de manera oficial el Diumenge de Rams de 1986 a Roma. El 1987 i a continuació per regla general cada dos anys, s’organitza la Jornada Mundial de la Joventut en algun lloc determinat del món. La resta d’ocasions se celebra el Diumenge de Rams a Roma i en les diòcesis en tot el món.

Per l’any 1987 es va convocar a la joventut a Buenos Aires on 1 milió de participants van escoltar aquestes paraules del Papa: ”Repeteixo davant vosaltres el que estic dient des del primer dia del meu pontificat, que vosaltres sou l’esperança del Papa, l’esperança de l’església.” (...) El 1989, 600.000 joves van peregrinar a Santiago de Compostel·la on Joan Pau II els va preguntar: ”Per què han vingut aquí els joves dels anys 90 del segle XX? No sentiu en vosaltres l’esperit del món?”

Després de la caiguda del Mur

En 1991, un milió i mig de participants van aplegar-se a la Jornada Mundial de la Joventut que tenia lloc en la ciutat polonesa de Czestochowa. Aquesta va ser, després de la caiguda ”del teló d’acer“ la primera ocasió per als joves de l’Europa de l’Est de participar sense traves en aquest esdeveniment. “El vell continent aposta per vosaltres, joves de l’Europa Oriental i Occidental, per a construir aquesta ‘casa comuna’ que ha d’aportar-nos un futur de solidaritat i de pau... per a la prosperitat de les generacions futures fa falta que la nova Europa es basi en el fonament dels valors espirituals que constitueixen el nucli més íntim de la seva tradició cultural”, va dir el Papa.

Mig milió de joves van trobar-se amb el Papa Joan Pau II el 1993 a la ciutat nordamericana de Denver. Davant l’escenari impressionant de les Rocky Mountains el Papa va cridar als joves: “No apagueu la consciència! La consciència és el veritable cor i la part sacrosanta de la persona humana on està sola amb Déu... No tingueu por de sortir als carrers i de dirigir-vos al públic...No és el moment de tenir vergonya de l’Evangeli...No temeu abandonar una vida confortable i acostumada i responeu al desafiament de fer conèixer a Crist a ‘la metròpoli’ moderna”.

L’assemblea més gran de persones de tots els temps va tenir lloc el 1995 amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut a Manila (Filipines): 4 milions de joves van aplaudir al Papa que evocava la relació amb el proïsme: “Sou capaços d’oferir vosaltres mateixos, les vostres forces i els vostres talents per al bé dels altres? Sou capaços d’estimar? Si ho sou l’Església i la societat poden posar grans esperances en cadascun de vosaltres”.

El 1997 van anar a París, entre molts d’altres, joves alemanys que van respondre a la invitació del Papa a la Jornada Mundial de la Joventut que va culminar amb un esdeveniment que va reunir a gairebé un milió de persones. Allà Joan Pau II va reclamar un testimoniatge viu dels joves: “El vostre camí no s’acaba aquí. El temps no es deté avui. Sortiu als carrers del món, als carrers de la humanitat i quedeu units a l’Església de Jesucrist!".

En el camí cap a Alemanya

El jubileu de 2000 es va convertir també en el jubileu de les Jornades Mundials de la Joventut. Gairebé 2 milions de joves, entre ells aproximadament 12.000 alemanys, es van congregar a Roma. En aquesta ocasió ja es van establir les primeres converses informals per a dur la Jornada Mundial de la Joventut en anys propers a Alemanya. (...) Dos anys més tard 3.000 joves van viatjar a la ciutat canadenca de Toronto on es van congregar 800.000 persones per a clausurar la Jornada Mundial de la Joventut. El Papa va demanar a la joventut que contribuís en la construcció del futur de tota la humanitat. I va agregar: ”En la impressionant Catedral de Colònia es veneren els Tres Reis Mags, els orfes de l’Orient que es van deixar guiar per l’estel que els va dur a Crist Jesús. La vostra peregrinació a Colònia s’inicia avui. Crist us espera allà per celebrar la XX Jornada Mundial de la Joventut”. (...)

    Matthias Kopp / Plana web de la JMJ Colònia 2005 7 de juliol de 2005