El 7 de novembre de 1982, l'any del centenari de la Sagrada Família, el Papa sant Joan Pau II va visitar el temple: era la primera vegada que un pontífex venia a Barcelona. Des de la façana del Naixement va dir “aquest magnífic temple de la Sagrada Família de Barcelona (…) obra d'art del genial mestre Antoni Gaudí (…) és una obra que no està encara acabada, però (…) recorda i compendia una altra construcció feta amb pedres vives: la família cristiana, cèl·lula humana essencial, on la fe i l'amor neixen i es cultiven sense parar”.
També un 7 de novembre, però de l'any 2010, Benet XVI va oficiar la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família com a basílica menor, que s'obria, així, al culte. Durant l'homilia, el Papa va parlar de la figura de Gaudí “pel seu exemple d'amor, treball i servei a Déu”, i va proclamar que “la bellesa de les coses ens porta a la Bellesa. Això ho va realitzar Gaudí no amb paraules sinó amb pedres, traços, plànols i cims. La raó és que la bellesa és la gran necessitat de l'home; és l'arrel de la qual brota el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. L'obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arranca de l'egoisme”.
El 8 de desembre del 2021, festa de la Immaculada Concepció, el Papa Francesc es va unir per vídeo a la celebració de la inauguració de la torre de la Mare de Déu, i va manifestar que “per a tots vosaltres brilla avui l'estrella de la torre de la Mare de Déu (...). Gaudí va voler que aquest misteri coronés el portal de la Fe, el primer que es va construir”.
I ara, el proper 10 de juny del 2026, dia en què es compleixen els 100 anys de la mort de Gaudí, i els (12x12) 144 anys de l'inici de la seva construcció (providencialment, ja que és el número de la Jerusalem Celestial en la qual es va inspirar[1]), el Papa Lleó XIV inaugurarà la torre de Jesucrist, la més alta d'entre totes les esglésies del món, coronant així just des del centre de Barcelona la ciutat sencera, amb la creu de 4 braços amb què Gaudí culminava cadascuna de les seves obres.
Doncs bé, cal dir que la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona és un Repte, en majúscules, per a les successives generacions que han seguit el projecte gaudinià, i que és un fet col·lectiu. Com les catedrals ho van ser en la història: un repte de fortalesa per a la ciutat sencera, per als arquitectes i per als polítics. I els que se'n van sortir amb èxit van fer que tot el poble se sentís sanament orgullós i feliç de l'assoliment. I el lloc es convertís en focus d'identitat, admiració i atracció.
I és que les catedrals sempre han estat a l'avantguarda de l'art i de l'arquitectura, del seu nou enteniment conceptual, espacial, estructural, i de la seva tecnologia. Exactament com ha passat sempre amb la Sagrada Família fins avui. Tal com jo mateix n'he estat testimoni personal durant els últims seixanta anys. Testimoni també, per la meva professió, de la ciència i la seriosa investigació que, plena de consell, es porta a terme exhaustivament abans de qualsevol presa de decisió. Propiciat a més per un respecte i una humilitat encomiables.
En definitiva, la Sagrada Família ha estat sempre –i és– filla del seu temps (del nostre temps, del Zeitgeist). Doncs abans del seu temps no hauria pogut ser ni concebuda, ni projectada, ni per descomptat construïda tal com s'està fent. “En el seu temps, aquest temple va ser el més avançat de l'arquitectura, per estar obrint sempre bretxa. Primer en prendre's ‘massa’ llibertats en la mirada historicista. Després en trencar completament amb qualsevol tradició estilística, mentre la natura quedava com a única referència. I, finalment, en entrar a compondre l'arquitectura des de formes abstractes de geometria regulada vinclada. Mentrestant, ara torna a situar-se a l'avantguarda dels processos arquitectònics, ja que es tracta del primer edifici de la història que ha començat a utilitzar per a la seva construcció real les tecnologies més avançades, perquè han digitalitzat totes les formes gaudinianes per a, directament des de l'ordinador, fer que siguin robots els que produeixin les diferents peces a escala natural”[2].
D'altra banda, un mèrit no menor és que, servint a la pietat, i sent propi dels temples cristians representar certa iconografia, la Sagrada Família compta amb el programa iconogràfic més complet, exhaustiu, unitari, i coherent amb la mateixa construcció, de tota la història de l'art i de l'arquitectura. Programa iconogràfic que aconsegueix de manera única i impressionant condensar tota la doctrina cristiana, ordenant-la com si fos un autèntic tractat de teologia, establint a més correspondències entre la dimensió humana i la divina en cadascun dels seus racons. A més de relacionar-ho amb el més important que queda per venir, la segona vinguda de Jesús en glòria. Aquí està, fruit del temor de Déu que Gaudí va rebre amb entusiasme com un do, perquè cadascú ho vegi i ho comprengui segons sigui la seva pròpia saviesa.
Queda doncs ben clar, parafrasejant unes paraules del mateix Gaudí, que aquesta obra (i tota la seva obra en general) ha satisfet i satisfà generació rere generació. Aquesta és l'aportació a la humanitat que ens hauria d'inspirar. En definitiva, “polítics, eclesiàstics, civils, de totes les classes, credos i races haurien de distingir-lo amb els màxims honors amb què acostumin a fer-ho. I aquestes concessions, títols i premis ens haurien d'alegrar a tots, sigui quina sigui la nostra procedència i pensament, pel bé fet a la humanitat sencera amb la seva vida i obra”[3].
Alberto T. Estévez, Arquitecte
Catedràtic d'Arquitectura
ESARQ-UIC Barcelona School of Architecture
Universitat Internacional de Catalunya
[1] Alberto T. Estévez, Aprenent de Gaudí al Segle XXI, pp. 154-189, IBAG-UIC Barcelona, Barcelona, 2026.
[2] Alberto T. Estévez, Gaudí: Enciclopèdia de l'Art, p. 205, Tikal, Madrid, 2010.
[3] Alberto T. Estévez, Gaudí, p. 77, Susaeta, Madrid, 2002.