Juan estudia la carrera de soldadura al Centre Educatiu Kinal. Té 17 anys, i viu amb tres germans més petits que ell en una habitació molt senzilla, llogada, a la zona 7, una de les més pobres de la capital guatemalenca. La mare de Juan no sap llegir ni escriure, i es dedica a vendre truites de blat de moro. És l’única que aporta ingressos econòmics per al sosteniment de la seva família, però aquests ingressos són escassos per a cobrir les necessitats de subsistència.
Juan és un dels millors alumnes del Centre Educatiu i va escollir aquesta carrera per aconseguir un treball en poc temps i treure endavant la seva família. Aquest any, en acabar els seus estudis, realitzarà pràctiques en un taller i de seguida podrà romandre com a treballador estable. Per a persones com ell, entre moltes altres, va néixer Kinal, en resposta a una necessitat social que es feia sentir en el país.
Una història amb futur i objectius clars
Kinal va néixer de l’afany cristià d’alguns fidels de l’Opus Dei i d’altres persones, universitaris i joves professionals, que desitjaven contribuir a l’educació de nois guatemalencs que no havien tingut la oportunitat d’estudiar. Es van reunir per organitzar, com a primer pas, activitats de formació humana i espiritual i esdeveniments esportius, i per portar a terme els seus plans van llogar una petita casa del lloc. Per resoldre el buit educatiu de molts obrers que freqüentaven el Centre, s’organitzaren cursos curts de capacitació per a fusters, jardiners, cellerers i electricistes. Es van atendre molts treballadors en activitats que buscaven la millora del treball.
L’objectiu de Kinal es troba en el seu significat: és un mot d’origen maia que significa "lloc on neix el foc". En efecte, vol ser un punt d’ignició perquè tothom que passi pel Centre contribueixi a fer una societat digna i justa. Per això es persegueix que la gent pugui sortir de la pobresa, millorar el nivell d’ingressos, però a més, com a punt bàsic, tenir cura de la formació cristiana de cada persona i la seva projecció social.
Kinal busca educar el treballador jove i adult per ajudar-li a assolir un nivell de vida millor, a través d’una formació integral, que el faci descobrir el valor sobrenatural de la seva vida ordinària i que el porti a fer bé el seu treball, en benefici personal, de la seva família i de la societat. "Les xerrades de formació humana —comenta Ricardo, cellerer, de 27 anys— m’han servit per millorar la meva visió respecte d’allò que un home treballador ha de mantenir en la seva vida, saber millor els meus compromisos davant la meva família i de l’empresa on treballo, i per millorar les meves relacions personals i socials amb els meus semblants. He descobert el sentit vocacional del treball ordinari".
La seu
La seu de Kinal va estar peregrinant durant 25 anys per barriades populars de la ciutat de Guatemala. El 1970 un col·laborador de Kinal va facilitar una casa molt propera a l’abocador municipal, i allà va estar Kinal fins el 1984. El 1986 es va rebre en donació un terreny que reunia bones condicions, i amb l’objectiu de canalitzar la recaptació de diners per la construcció de la nova seu, es va constituir la Fundació Kinal.
El gener de 1988 el Centre es va traslladar a les noves instal·lacions. La localització és òptima: un àrea marginal propera a la intersecció de les principals vies de comunicació de la ciutat. Viuen en els seus voltants més de 250,000 persones, majoritàriament obrers, immigrants del camp, microempresaris que treballen pel seu propi compte i molts d’altres subempleats. Les instal·lacions han estat dissenyades especialment per a la formació tècnica: tallers d’electricitat i electrònica industrial, aules de dibuix tècnic, mecànica automotriu, refrigeració i soldadura industrial, centre de còmput, etc. Per facilitar la formació dels alumnes i les seves famílies i la projecció del Centre als voltants, Kinal disposa, a més, d’oratori, tallers, cafeteria i zones d’esport.
Carreres i cursos tècnics per a joves i adults
En les jornades matutina i vespertina les instal·lacions s’aprofiten per formar més de 700 joves d’entre 15 i 20 anys que encara no han après un ofici. Aquests estudis tècnics tenen reconeixement oficial, i els alumnes, després de tres anys d’estudi, es graduen com a perits tècnics. Si volen, a més, poden obtenir el diploma de batxillerat.
Un dels alumnes d’aquest programa és Marvin, que des de l’any passat, viatja tots els dies des de San Juan Sacatepéquez, un municipi del Departament de Guatemala. Ell i els seus pares saben que l’esforç d’una bona preparació tècnica i acadèmica és una inversió per a un futur competitiu.
Moltes empreses demanen que els cursos de capacitació es donin en els seus propis locals, de manera que tot el personal arribi a treballar amb una eficiència més gran. El gerent de personal d’una coneguda empresa comenta: "L’àrea de calderes era l’indret més brut de la planta. Vaig enviar l’operador de calderes al curs de Calderes de Vapor i, de mica en mica, va anar ordenant el lloc i va programar les dates per al subministrament de combustible, de forma que ara no hi ha vessaments, el lloc està molt net, i les despeses en combustibles s’han reduït fortament".
Honorio és un dels alumnes que han realitzat un curs tècnic a Kinal. Viu a Playa Grande, Quiché, una de les zones més conflictives al llarg de les tres dècades d’enfrontament armat que ha sofert el país. Per participar als cursos tècnics per adults, sortia de casa seva els divendres a la nit i arribava a les 4 del matí a un petit poble de Cobán, on prenia l’autobús que el portava a Guatemala. Tot això per poder participar el dissabte en un curs que començava a les 8 del matí. En acabar, prenia novament l’autobús que el portava, al final de la tarda, un altre cop a Cobán. D’aquesta manera, durant tres anys, arribava a casa seva el diumenge de bon matí. Honorio, que ara es mestre d’obres i treballa en una empresa constructora que l’ha contractat de manera estable, recorda els seus anys a Kinal: "Tot el que vaig aprendre m’ha servit. Em serveix ara per ensenyar a parents i amics a fer millor les seves cases. Allò que vaig aprendre és per a tota la vida".