Jornades de Misericòrdia

Les Jornades Castelldaura es clausuren amb una taula rodona sobre la misericòrdia enfocada als refugiats

Les JornadesCastelldaura, de formació per a preveres, han celebrat la 51ena edició. Es tracta de la tradicional reunió de dos dies, en que un grup de mossens s’ actualitzen en teologia i en pastoral i debaten sobre fenòmens d’actualitat. Cada any, el tema de les jornades varia, i aquest cop, amb motiu de l’Any de la Misericòrdia i del Sínode de la Família, les jornades s’han titulat “La Família, escola de la Misericòrdia”.

Desprès d’un primer dia discursiu amb el cardenal arquebisbe de Peruggia, Gualtiero Basseti i amb el rector del santuari de Torreciudad, Javier Cremades, en el segón dia es va focalitzar en la misericòrdia i els refugiats.

Seducció de Misericòrdia

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, va ser em primer a intervenir, un cop resada la Pregària Tèrcia. Concretament, va exposar el tema de la misericòrdia aplicada a la figura del Papa Francesc, sota el títol “Francesc: un Papa seduït per la misericòrdia”. Va iniciar la ponència presentant-lo com "un home totalment seduït per la misericòrdia, i que es d’aquesta experiència que l’hem de conèixer i entendre”. Segons va dir, "és aquesta manera de ser que el fa un home lliure”, i així, “capaç de reconèixer-se pecador i cridar a tots a la conversió”.

Poc a poc, va anar definint el concepte de misericòrdia, explicat pel Sant Pare, el qual insisteix a "buscar la pau, l’exercici dels drets humans i l’atenció als que viuen a les portes de la pobresa, així com, a tots els refugiats".

A més a més, va recordar diversos moments viscuts del Papa Francesc, entre aquests, la seva visita a Lampedusa, quan va fer una crida global a lluitar per la dignitat dels més necessitats. El bisbe Taltavull va remarcar diferents cites de l’EnciclicaMisericordiae Vultus,en que es desgrana el taranna del Sant Pare i d’on s’abstreu la profunditat del concepte misericòrdia, un gest d'amor, “que movia a Jesús a tots els seus actes, i la “biga mestra que sosté la vida de l’Església” (MV. 10).

El perdó que estima

A continuació, la misericòrdia es va concretar en el perdó, un “acte d’amor” que demanem i donem quan s’estima de veritat. Així ho explicava Mn. Joan Costa, professor de la universitat de Teologia de Catalunya, a la seva ponència “El Perdó com a expressió de misericòrdia”, en que va exposar la lògica i la dinàmica del perdó.

“Quan un perdona, està dient que el que l’ofereix aquella persona és valuós, - explicava Mn. Costa- Demanar perdó és una manera d’enaltir a l’altre i que vegi que és valuós per a mi, fer-lo sentir estimat”. Segons el mossèn el perdó es presenta com la “lluita més poderosa contra el mal”, ja que un cop amb la culpa reconeguda amb humilitat i absolta per l’altre, aquell mal passa a ser un “camí de santedat”. “Demostrem que ens estimem tot i el mal fet, i per tant ja no hi ha res que ens distanciï [...] “El perdó és l’antivirus de la supèrbia i l’egoisme”, afegia.

Per als refugiats

La taula rodona que va clausurar les jornades es va centrar en "Educar en la misericòridia: el cas dels refugiats". Els encarregats de desenvolupar la situació van ser; Juana Martín, coordinadora del Servei d’Ajuda als Refugiats de Càritas Barcelona; Ariadna Blanco, delegada d’Ajuda a l’Església Necessitada i Joan Reventós, director del Comité Català d’Acnur.

Cada un va exposar la seva tasca, que demana més col•laboració per part dels ciutadans, i des d'on es mira de gestionar la solidaritat cap a tots aquells sirians, ucraïnesos, palestins, afgans... tots els que arriben aquí i no tenen com subsistir. Una gestió que, segons Juana Martin, es presenta com un “repte” per tal de canalitzar amb la màxima eficiència totes les col·laboracions, ja siguin de les parròquies com de les entitats.

Aquest ajut, “ha d’anar més enllà del mer assistencialisme”, deia Blanco, la qual va conscienciar sobre la situació d’aquelles persones que han hagut de fugir, deixant'ho tot, fins i tot, els seus estimats. Una visió que ha de ser més crítica per part dels països europeus, tal com deia Reventós, segons el qual, “la modernitat hauria de portar a un món més just i més solidari, però no és així”.

Així, entre tots, van anar desgranant el tema, ara de moda, però demà potser oblidat. Un tema per a donar exemple de la misericòrdia de tots els cristians, el qual va concloure aquestes jornades

Montse Punsoda

Església de Barcelona