Deixar-se sorprendre per un Pare bo

Article de Monsenyor Fernando Ocáriz, prelat de l'Opus Dei amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut 2019 publicat el 26 de enero de 2019 al diari La Razón.

Altres intervencions
Opus Dei - Deixar-se sorprendre per un Pare boEl Papa Francesc saluda el prelat de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, al març de 2017.

La Razón Dejarse sorprender por un Padre bueno (Descarrega en PDF el text original en castellà)

Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?» (Sal 8, 4-5). Aquestes paraules del salmista reflecteixen la profunditat de la sorpresa que es desperta en l’ànima quan una persona contempla la immensitat de l’univers i alhora descobreix que, malgrat la seva petitesa, és estimada incondicionalment per Déu tal com és, per si mateixa.

Tanmateix, de vegades potser tenim la sensació que aquesta experiència de plenitud és admirable, bonica, però inabastable. Tenim la impressió, de la qual ens prevenia sant Josepmaria, que Déu és allà lluny, on brillen les estrelles, i no realment a prop nostre, que estem submergits en la voràgine de la vida, plena d’ocupacions, projectes, coses per fer. De tant en tant sorgeixen dubtes al nostre interior: Tot això per a què? Quin sentit té que faci això o allò? On vull arribar? Què busco realment? Són reclams que es desperten en la nostra ànima, que anhela alguna cosa més, i amb l’assistència de l’Esperit Sant ens obren a grans horitzons.

Déu ens ha posat en aquesta terra per prendre part en una cosa gran, per col·laborar amb Ell en la història de la humanitat. Ningú no li és indiferent; té un pla per a cadascú.

La joventut és un moment especialment oportú per plantejar-se aquests interrogants, ja que aquesta etapa es desplega plena de possibilitats, grans reptes i decisions que marcaran el rumb de l’existència. Hi batega el desig d’esprémer a fons el temps i d’encertar el projecte de vida. Cal, per tant, tenir espais i temps de reflexió, de maduració, de considerar el que s’ha viscut fins al moment, per redescobrir el present —el que és cadascú— i projectar el futur.

Cap de nosaltres no és aquí per accident; Déu ens ha posat en aquesta terra per prendre part en una cosa gran, per col·laborar amb Ell en la història de la humanitat. Ningú no li és indiferent; té un pla per a cadascú.

Però això pot fer una mica de por, perquè implica sortir del que és immediat i del que sembla segur. En el seu missatge per a la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut, que té lloc a Panamà, el Papa Francesc deia als joves: Us convido a mirar dins vostre i «donar un nom» a les vostres pors. (...) Pregunteu-vos: avui, en la meva situació concreta, què és el que m’angoixa, què és el que més temo? Per què no tinc el valor per prendre les decisions importants que he de prendre? I després animava: La por no ha de tenir mai l’última paraula, sinó que ens dona l’ocasió per fer un acte de fe en Déu... i també en la vida. Això vol dir creure en la bondat fonamental de l’existència que Déu ens ha donat, confiar que ell ens porta a un bon final a través també de les circumstàncies i vicissituds que sovint són misterioses per a nosaltres.

Darrere dels grans interrogants, Déu ens vol obrir un panorama de grandesa i de bellesa, que s’oculta potser als nostres ulls. Cal confiar en Ell i fer un pas cap a trobar-lo, i treure’ns la por de pensar que, si ho fem, perdrem moltes coses bones de la vida. La capacitat que té de sorprendre’ns és molt més gran que qualsevol de les nostres expectatives.

Les propostes de Déu per a nosaltres, com la que li va fer a Maria, no són per apagar somnis, sinó per encendre desitjos, per fer que la nostra vida fructifiqui i faci brollar molts somriures i alegri molts cors, afirmava també el Papa en el vídeo missatge sobre la Jornada Mundial de la Joventut, considerant l’exemple de la Mare de Déu, que amb el seu “sí” generós a Déu, va canviar per sempre el curs de la història.

Mons. Fernando Ocáriz Braña, prelat de l’Opus Dei