Incorporació a la prelatura

Qui sol·licita incorporar-se a l’Opus Dei ho fa mogut per una crida divina, que és una determinació específica de la vocació cristiana rebuda amb el baptisme i que duu a cercar la santedat i a participar en la missió de l'Església segons l'esperit que el Senyor va inspirar a sant Josepmaria.

Qui sol·licita incorporar-se a l’Opus Dei ho fa mogut per una crida divina, que és una determinació específica de la vocació cristiana rebuda amb el baptisme i que duu a cercar la santedat i a participar en la missió de l'Església segons l'esperit que el Senyor va inspirar a sant Josepmaria.

Per a pertànyer a l’Opus Dei es requereix sol·licitar-ho lliurement, amb la convicció personal d'haver rebut aquesta vocació divina, i que les autoritats de la prelatura admetin la petició.

La sol·licitud es fa per escrit, mitjançant una carta, i l'admissió es concedeix al cap de sis mesos com a mínim. Després d'un període d’un any més, pel cap baix, l'interessat pot incorporar-se jurídicament de manera temporal a la prelatura per mitjà d’una declaració formal. D'acord amb el dret canònic, ningú s'incorpora jurídicament a l’Opus Dei si no és major d'edat (18 anys o més). Quan han passat almenys cinc anys, la incorporació pot ser definitiva. (Cf. Estatuts, nn. 17-25.)

La incorporació a l’Opus Dei suposa, per part de la prelatura, el compromís de proporcionar a l'interessat una assídua formació en la fe catòlica i en l'esperit de l’Opus Dei; així com la necessària atenció pastoral per mitjà de sacerdots de la prelatura. Per part de l'interessat, es compromet a romandre dins la jurisdicció del Prelat, pel que fa als fins de la prelatura, i de respectar les normes per les quals aquesta es regeix, (Cf. Estatuts, n. 27) a més de procurar santificar-se i fer apostolat segons l'esperit de l’Opus Dei.

Això implica, principalment, conrear la vida espiritual mitjançant l'oració, el sacrifici i la recepció dels sagraments; acudir als mitjans que la prelatura proporciona per adquirir una formació intensa i permanent en la doctrina de l'Església i l'esperit de l’Opus Dei; participar en la tasca evangelitzadora de la prelatura, en la mesura de les possibilitats de cadascú; etc.

La sortida de la prelatura comporta la cessació dels drets i deures mutus.(Cf. Estatuts, n. 33.)