Com se li va acudir a sant Josepmaria fer una acadèmia a Madrid?

Va pensar que una activitat per estudiants universitaris podia ser la manera per començar la difusió del missatge de manera orgànica o institucional.

Quins eren els trets essencials de DYA?

Les tres claus que defineixen la primera obra corporativa són el tracte amb Déu, el tracte amb els altres i l’estudi.

I com ho transmetia?

Sant Josepmaria ensenyava a tractar a Déu i animava als estudiants a tenir una visió universal, sense despreciar ni allunyar-se de ningú. Pel que fa al compromís social, des del començament els empenyia a participar en tasques de voluntariat, donant catequesi cristiana a nens i assistint a pobres a les seves cases. També feia notar als nois el seu compromís davant els altres i Déu de fer bé la feina, que era l’estudi.

Com s'ho feia perquè els estudiants estudiessin?

Sant Josepmaria arrossegava amb la seva vida, amb el seu somriure, amb l'atenció als altres. Els nois que anaven a la residència se sentien estimats, i el missatge de sant Josepmaria no els sonava com quelcom imposat o extern. Per l’amistat que tenien amb ell es comprometien a ser millors estudiants i cristians. Realment és el secret de la difusió del missatge cristià: et fies d’una altra persona. I també és el secret de la difusió del missatge de l’Opus Dei. Es fiaven en sant Josepmaria i creien que valia la pena esforçar-se seguint al fundador. Un dels estudiants, fins a tercer de medicina treia aprovats, i després de conèixer sant Josepmaria va començar a treure notables i excel·lents.

Sant Josepmaria arrossegava amb la seva vida, amb el seu somriure, amb l'atenció als altres. Els nois que anaven a la residència se sentien estimats, i el missatge de sant Josepmaria no els sonava com quelcom imposat o extern.

Com era el voluntariat que s'impulsava des de DYA?

Eren activitats importants per la transmissió del missatge de l’Opus Dei. Els estudiants havien de prioritzar el seu estudi perquè sant Josepmaria els deia que era la seva obligació, el que Déu els demanava. Però s’havien d’adonar que per servir a Déu amb la seva intel·ligència necessitaven tenir sensibilitat social, no es podien quedar tancats en un món acadèmic aliè als problemes dels homes.

Per això els insisteix en fer activitats de voluntariat social?

No era per solucionar els problemes socials, ja que la seva prioritat havia de ser el treball i l’estudi, però sí per tenir ànima cristiana, per a saber servir. I és una cosa fundacional a l’Opus Dei. No s’insisteix en activitats socials només com una manera com de netejar la cara o de dir que també ho fem... formen part de l’ànima cristiana. Clarament, que Sant Josepmaria comencés la fundació de l'Opus Dei entre malalts, i que després entengués que l'objectiu prioritari no havien de ser els malalts, són dos temes relacionats i val la pena pensar en els dos. És important, és que sense això no ajudem.

Què feia i què no feia sant Josepmaria a la residència?

És el fundador de l'Opus Dei i entén que ha de ser l’impulsor de les obres corporatives. Al mateix temps veu que ha d’ocupar el seu lloc, que entenia que era de capellà. Quan s’entrevista amb el vicari general de Madrid, Mons. Francisco Morán, li diu que aquesta és una activitat dirigida per un enginyer, Isidoro Zorzano, que té a un arquitecte com a director, Ricardo Fernández Vallespín, i que ell dóna formació cristiana com a capellà a les persones que volen. És a dir que DYA té una part acadèmica i una proposta de vida cristiana que és la que ell assumeix. Una altra cosa és que pel fet de ser la primera, ell estirava dels altres. És un matís important, quan pot va ensenyant i dóna llibertat d’actuació als que dirigeixen l’acadèmia i la residència.

És una època molt apassionada, estem parlant dels anys abans d’una guerra civil. (...) En aquest context sant Josepmaria prohibeix que en les activitats col·lectives com les tertúlies o al menjador es parli de política.

Animar i prou?

És impulsor, el que fa durant tota la seva vida és impulsar. Li diu a Ismael Sánchez Bella que vagi a començar una universitat a Pamplona amb dues idees. Quan algú anava a un país li deia: quan arribis parla amb el bisbe, presenta’t, reuneix un grup de gent i parla’ls. Ha estat un impulsor i no ha volgut que l’Opus Dei sigui una institució controlada des de dalt, ha donat sempre molta autonomia als apostolats de l’Opus Dei en tots els sentits, des de l’econòmic a la manera de transmetre el missatge de la prelatura. Així és com jo ho veig.

Com s'ho feia perquè a l'acadèmia no es parlés de política?

És una època molt apassionada, estem parlant dels anys abans d’una guerra civil. Per tant, els estudiants de DYA, en la seva majoria de tradició i família catòlica, eren molt variats des del punt de vista polític. No hi havia socialistes ni comunistes, però sí que hi havia independentistes bascos, feixistes, gent de dretes dins la República, de la CEDA i gent allunyada del món polític que només es centrava en els estudis. En aquest context sant Josepmaria prohibeix que en les activitats col·lectives com les tertúlies o al menjador es parli de política.

Això, no és impossible?

Com era lògic parlaven de política contínuament, a la universitat, al carrer, amb els amics i fins i tot al menjador, però ell els exigia i animava insistentment a que no ho fessin, perquè els deia que forma part del missatge de l’Obra estar oberts a totes les persones i no despreciar ningú. En aquells moments les tensions eren molt grans, hi començava a haver assassinats a diversos indrets de Madrid. Contrastava l’ambient entre dins i fora de l'Acadèmia. A dins, l'ambient normal de l'acadèmia prioritzava l’estudi, el tracte amb els altres, fer activitats i esport, estar en contacte... i a fora hi havia un ambient universitari políticament crispat, al 36 hi ha assassinats entre estudiants al carrer.

Sant Josepmaria, per començar el primer desenvolupament de l’Obra, havia pensat en anar a les ciutats universitàries, perquè l’experiència de DYA era bona.

Fins que DYA desapareix l'Opus Dei no comença a Barcelona?

Sant Josepmaria, per començar el primer desenvolupament de l’Obra, havia pensat en anar a les ciutats universitàries, perquè l’experiència de DYA era bona. Per això el 36 decideix començar a València i a París. València perquè tenia universitat i coneixia el bisbe auxiliar que li donaria facilitats. París perquè era la capital cultural d’Europa. Però dins el pla d’expansió no només hi havia València. Entre les primeres ciutats també hi ha Barcelona, Valladolid, Sevilla i Salamanca, totes de gran tradició universitària. Per això després de la guerra va a aquestes ciutats. Però els primers anys no hi ha relacions directes amb Barcelona.

Hi havia catalans a l'acadèmia de Madrid?

Quan sant Josepmaria va impulsar l'obertura de la residència DYA, algunes persones van demanar plaça durant el primer curs acadèmic en què va estar oberta, que va ser el de 1934-1935. Entre d'altres, hi va haver dos barcelonins que van viure a la residència durant el primer semestre de 1935. Un es deia Pere Cercós Palau, estudiant de Dret. El segon era Lluís San José, que havia acabat la carrera de Dret. També hi va haver un tercer estudiant que anava per la Residència, era Miquel Grats Vila, i havia estat presentat per un amic seu, Luis Genua.

DYA és el model a seguir?

No s’ha de veure DYA com una època daurada i que ara ens estem carregant alguna cosa, però ens ajuda a entendre com va ser el començament de l’Opus Dei per veure com traslladar el missatge i esperit a les circumstàncies actuals.