Per ajudar a la preparació espiritual per a la visita del Sant Pare, la diòcesi de Barcelona ha editat unes catequesis sobre el servei que presta el Sant Pare com a successor de l‘apòstol Pere per enriquir l’acolliment que hem de donar tots a Benet XVI els propers 6 i 7 de novembre. En aquestes catequesis també es proposen unes reflexions sobre la figura d’Antoni Gaudí com a arquitecte genial i cristià exemplar, i sobre el temple de la Sagrada Família. Em sembla que l’acte de la dedicació del temple serà també un acte de record de l’artista cristià que el va idear. Aquell dia veurem el temple acabat en el seu interior, però sobretot el veurem ple de cristians celebrant l’Eucaristia presidida pel Sant Pare. Veurem aquesta bellíssima església fent el que ha de fer, dedicada a la celebració del culte litúrgic per lloar Déu per part de tota l’assemblea, harmonitzant la litúrgia i la bellesa.
Estic segur que serà un dia de joia també per al Sant Pare, que valora molt l’església de la Sagrada Família i el seu arquitecte, el servent de Déu Antoni Gaudí, la causa de beatificació del qual, com se sap, ja s’ha completat a nivell diocesà i ara és a Roma, a la Congregació per a les Causes dels Sants.
Gaudí fou l’arquitecte de Déu i va comprendre la seva professió com una missió. Ell va sentir la urgència de portar l’Evangeli i la presència de Déu a través de la seva obra al poble. Per això tenia el costum de coronar els seus projectes amb el signe de la creu. I desitjava que les seves obres arquitectòniques acostessin les persones que les contemplaven a Déu. ¿Qui no recorda haver contemplat les torres del temple amb aquella inscripció llatina de lloança a Déu? Gaudí mateix ho explicà amb aquestes paraules: «Aquestes inscripcions seran com una cinta helicoïdal que s’enfilarà per les torres. Tothom qui les llegirà, àdhuc els incrèduls, entonarà un himne a la Santíssima Trinitat a mesura que vagi descobrint el seu contingut: el Sanctus, Sanctus, Sanctus que, tot llegint-lo, li conduirà l’esguard al cel.»
Per tot això, l’acte de la dedicació del temple serà un record entranyable de l’arquitecte, exemple de senzillesa i humilitat, un veritable exemple de l’esperit franciscà d’amor a la pobresa, de valoració del sacrifici expiatori dels propis pecats i d’admiració de la naturalesa. Per això, ell considerava que la contemplació de la naturalesa era la seva veritable mestra. «Tot surt del gran llibre de la naturalesa —deia ell—; les obres dels homes són ja un llibre imprès. Aquest arbre proper al meu obrador: aquest és el meu mestre!»
Són moltes les persones, sobretot des de l’anunci de la visita del Sant Pare, que visiten el sepulcre de Gaudí, situat a la cripta del temple. Gaudí es va convertir en un cristià exemplar tot ideant i començant aquesta gran església. Ho diu Josep Francesc Ràfols, primer biògraf de Gaudí, amb aquestes paraules: «Cal tenir present que quan l’arquitecte entrà de director al Temple Expiatori, les seves creences religioses no estaven prou consolidades.» I explica que l’ajudaren a consolidar-les la seva dedicació al Temple i l’amistat i les converses amb el bisbe d’Astorga, Joan Baptista Grau, fill de Reus, que l’ajudaren en el seu camí. «És així —conclou— com l’arquitecte esdevé un creient exemplaríssim i propulsor de la litúrgia, un geni de la llum mediterrània, disposat a servir a Déu.»
Lluís Martínez Sistach
Cardenal, arquebisbe de Barcelona
