Us oferim una selecció de textos de sant Josepmaria amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Carme:
Mare! —Crida-la fort, ben fort. —T’escolta, et veu potser en perill, i t’ofereix, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita. Camí, 516
No estàs sol. —Has de passar amb alegria la tribulació. —No sents en la teva mà, pobre infant, la mà de la teva Mare: és veritat. —Però... ¿no has vist les mares de la terra, amb els braços estesos, seguint els seus petits, quan s’atreveixen, tremolosos, a fer sense ajuda de ningú les primeres passes? —No estàs sol: Maria és al teu costat. Camí, 900
Permet-me un consell, perquè el posis en pràctica cada dia. Quan el cor et faci notar les seves baixes tendències, prega a poc a poc a la Verge Immaculada: mira’m amb compassió, no em deixis, Mare meva! —I aconsella-ho a d’altres. Solc, 849
Si vols ser fidel, sigues molt marià.
La nostra Mare des de l’ambaixada de l'Àngel, fins a la seva agonia al peu de la Creu no tingué més cor ni més vida que la de Jesús.
Recorre a Maria amb tendra devoció de fill, i Ella t’aconseguirà aquella lleialtat i abnegació que desitges. Via Crucis, Est. XIII, n.4
La Nostra Mare es model de correspondència a la gràcia i, en contemplar la seva vida, el Senyor ens il·luminarà perquè sapiguem divinitzar les festes marianes, i en bastants moments de les jornades corrents, els cristians pensem molts cops en la Mare de Déu. Si aprofitem aquests instants, afigurant-nos com es captindria la Nostra Mare en aquelles feines que nosaltres hem de fer, anirem aprenent a poc a poc: i acabarem assemblant-nos-hi, talment els fills s’assemblen a la mare.
Imitació, primer de tot, del seu amor. La caritat no s’atura en els sentiments: ha d’estar en les paraules, però sobretot en les obres. La Verge no solament digué fiat , sinó que va complir en tot moment aquesta decisió ferma i irrevocable. També nosaltres: quan ens agulloni l’amor de Déu i coneguem allò que Ell vol, ens hem de comprometre a ésser fidels, lleials, i a ésser-ho efectivament. Perquè, no tothom qui diu Senyor, Senyor, entrarà al regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.
Hem d’imitar la leva elegància natural i sobrenatural. Ella és una criatura privilegiada de la historia de la salvació: en Maria, el Verb es féu carn i habità entre nosaltres . Fou un testimoni delicat, que passa ocult; no li va agradar de rebre lloances, perquè no ambicionà la seva pròpia glòria. Maria assisteix als misteris de la infantesa del seu Fill, misteris normals, si és que es pot parlar així. A l’hora dels grans miracles i de les aclamacions de les masses, desapareix. A Jerusalem, quan Crist -cavalcant en un ruquet- és victorejat com a Rei, Maria no hi és. Però reapareix al costat de la Creu, quan tothom fuig. Aquesta manera de comportar-se té el regust, sense buscar-lo, de la grandesa, de la profunditat, de la santedat de la seva ànima.
Mirem d’aprendre, seguint el seu exemple en l’obediència a Déu, en aquesta delicada combinació d’esclavitud i de senyoria. En Maria, no hi ha res d’aquella actitud de les verges nècies, que obeeixen, Però esbojarradament. Nostra Senyora escolta amb atenció allò que Déu vol, pondera el que no entén, pregunta el que no sap. Després, es dóna tota al compliment de la voluntat divina: Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la vostra paraula . Heu vist la meravella? Santa Maria, mestra de tota la nostra conducta, ens ensenya ara que l’obediència a Déu no és servilisme, no subjuga la consciència: ens mou íntimament a descobrir la llibertat dels fills de Déu. És Crist que passa, 173
