Llum per veure-hi, força per estimar

Amb motiu del proper sínode de bisbes, que tractarà sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», Mons. Fernando Ocáriz escriu un article al diari ABC que compartim amb traducció pròpia al català.

Mons. Fernando Ocáriz, prelat de l'Opus Dei

ABC Luz para ver, fuerza para querer (enllaç al text original en castellà)

No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. Amb aquestes paraules, Crist canvia la vida de Simó i, des d’aleshores, el pescador de Galilea sap per a què viu. Com ell, tothom s’enfronta abans o després a aquesta pregunta: quina és la meva missió a la vida?

Durant els propers dies, el sínode de bisbes reflexionarà a Roma sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». A més de demanar a l’Esperit Sant que il·lumini els pares sinodals, aprofitem aquesta ocasió per meditar sobre el camí de cadascú, perquè tots tenim una vocació divina, tots som cridats per Déu a la unió amb Ell.

La fe és una llum poderosa, capaç de crear el futur de cadascú i inspirar els desitjos de plenitud. En un moment de la vida en què potser les seguretats de la infantesa trontollen i també la llum de la fe es pot debilitar, cal recordar la nostra veritat més profunda: que som fills de Déu i hem estat creats per amor. Ell fa la crida més radical: ens crida a cadascun i cadascuna a ser plenament feliços al seu costat. El Creador no ens llança a la vida i s’oblida de nosaltres: qui crea, estima i crida. Per això, el discerniment del camí de cadascú ha d’estar il·luminat per la fe en l’amor de Déu per nosaltres, per cadascú.

No tinguis por, diu Jesús a Pere. No tingueu por d’escoltar l’Esperit que us suggereix opcions audaces, escrivia el Papa a la seva carta als joves per anunciar aquest sínode. La cerca personal pot generar un cert desassossec, perquè experimentem el vertigen de la llibertat. Seré feliç? Tindré forces? Valdrà la pena comprometre’s? Aquí Déu tampoc ens deixa sols. Ell ens inspirarà si el sabem escoltar. Li ho demanem cada vegada que resem l’oració més bonica: Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. Faci’s la vostra voluntat en mi, en tu, en cadascun de nosaltres.

Pensant en tants joves que volen secundar els plans de Déu, demanem que rebin no només llum per veure el seu camí, sinó també força per voler-se unir a la voluntat divina. Ajudarà pensar que quan Ell demana alguna cosa, en realitat està oferint un do. No som nosaltres que li fem un favor: és Déu qui il·lumina la nostra vida i l’omple de sentit.

Tant de bo que joves i adults comprenguem que la santedat no només no és un obstacle als nostres somnis, sinó que n’és la culminació. Tots els desitjos, tots els projectes, tots els amors poden formar part dels plans de Déu. Com recorda sant Josepmaria, la caritat ben viscuda és ja la santedat.

La vida cristiana no ens porta a identificar-nos amb una idea, sinó amb una persona: amb Jesucrist. Perquè la fe il·lumini els nostres passos, a més de preguntar-nos qui és Jesucrist per a mi, pensem: qui soc jo per a Jesucrist? Descobrirem així els dons que el Senyor ens ha donat, que estan directament relacionats amb la missió de cadascú. Així madurarà més i més en nosaltres una actitud interior d’obertura a les necessitats dels altres, sabrem posar-nos al servei de tots i veurem amb més claredat quin és el lloc que Déu ens ha confiat en aquest món.

En una societat que sovint pensa massa en el benestar, la fe ens ajuda a alçar la mirada i descobrir la veritable dimensió de la mateixa existència. Si som portadors de l’Evangeli, el nostre pas per aquesta terra serà fecund. Sens dubte, la societat sencera es beneficiarà d’una generació de joves que es pregunti, des de la fe en l’amor de Déu per nosaltres: Quina és la meva missió en aquesta vida? Quina empremta deixaré darrere meu?

Monsenyor Fernando Ocáriz és prelat de l’Opus Dei