Escoltar música és conèixer el món

Fa unes dècades, sant Josepmaria Escrivà va voler que universitaris de tot el món debatessin a Roma sobre les més diverses qüestions. Des de llavors, l’Instituto per la Cooperazione Universitaria (ICU) organitza aquest congrés. En diverses universitats d’Espanya s’ha iniciat la fase local sobre la qüestió d’aquest any: ‘El llenguatge de la música’.

Els ponents a Sevilla.

Amb la música com a singular “mitjà de comunicació” i configurador de la realitat social, es va iniciar el debat i la reflexió que durant els propers quatre mesos ocuparà als estudiants de les universitats d’Andalusia Occidental i Extremadura, participants de la Fase Local del Fòrum ICU 2005 inaugurat recentment a Sevilla.

En paraules de la seva coordinadora, Rosario Polo, el Fòrum “pretén ser un punt de trobada i intercanvi entre estudiants i professors de diverses especialitats i universitats, de manera que, en treballar conjuntament sobre un mateix tema des de distintes òptiques, s’afavoreix la reflexió i s’estimula la iniciativa d’aquests futurs professionals, els universitaris, que seran els constructors de la societat del demà”.

El col·loqui, moderat pel periodista Félix Gallardo, va transcórrer animat amb les intervencions de ponents i un interessat públic. El tema que a nivell internacional ha proposat aquest any l’ICU és “Projectar la cultura: el llenguatge de la música”.

La Oreja de Van Gogh

Per a inaugurar el Fòrum es va organitzar una taula rodona en la qual van participar diverses personalitats del món de la música, com Álvaro Fuentes, component del grup musical La Oreja de Van Gogh, qui després de reflexionar sobre la seva pròpia trajectòria professional, va animar als assistents a ser crítics amb els productes musicals, valorant l’esforç i la qualitat per sobre d’una música-kleenex “d’usar i llençar”.

Va afirmar que «la música té una faceta transcendent, una capacitat de commoure al ser humà. Jo vaig començar en la música per diversió, i ara crec que donar el millor és l’única forma de conrear aquest art”. També va reflexionar sobre la capacitat de la música per a unir a persones molt diferents.

Recollint aquesta idea, el periodista i musicòleg José María Visiers va comentar exemples recents de la música com instrument de pacificació entre cultures històricament enfrontades. Visiers va fer també referència a la responsabilitat personal, ja que «la música actual parteix del públic i acaba en el públic, perquè es fa el que la gent vol. No és que l’artista creï la música i després la presenti al mercat, sinó que és el mercat el qual crea l’artista, o més aviat el producte”.

Per la seva banda, la professora d’Història de la Música María Nagore va explicar com «la música és una mica universal que ha acompanyat a l’home durant tots els temps; la música és el reflex d’una societat, però la nostra forma de pensar també està condicionada per la música que respirem». Nagore va animar als assistents a no ser persones amb monosensibilitat auditiva: «quanta més música escoltem, millor coneixerem el món». Segons ella, «el silenci és percebut per la nostra societat com una mica negatiu, i una de les funcions més importants que se li atorga a la música ara és la negació del silenci».

Les conclusions dels treballs que presentin els estudiants en les distintes fases locals s’exposaran en la Fase Internacional del Fòrum, el Congrés UNIV 05, durant el proper mes de març, a Roma, on es troba la seu de l’Instituto per la Cooperazione Universitària (ICU), ong promotora i coordinadora d’aquest congrés en l’àmbit mundial, que va sorgir animat per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

    29 de desembre de 2004