“La santa Missa és una qüestió d’amor”, respon monsenyor Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, quan se li demana un consell per a tots aquells que alguna vegada s’han avorrit durant la celebració eucarística.
Monsenyor Echevarría, que juntament amb monsenyor Álvaro del Portillo ha estat la persona més propera a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, dedica el seu últim llibre a aquest sacrament, sota el títol: Vivir la santa misa (Rialp, 2010, 196 pàgines).
Membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica, consultor de la Congregació vaticana per al Clergat i membre honorari de l’Acadèmia Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino, mons. Echevarría amb aquest llibre busca tornar a descobrir l’amor per l’Eucaristia, “que ha de ser el centre de la nostra vida”, com explica en aquesta entrevista a Zenit.
Què recomanaria als catòlics que diuen que a la Missa “s’avorreixen”? Monsenyor Echevarría: els aconsellaria que participessin a la Missa amb sinceritat, tot cercant i estimant Jesús. Sant Josepmaria va escriure a Camí: “La Missa és llarga, dius, i jo afegeixo: perquè el teu amor és curt” (Camí, n. 529).
No s’ha de donar massa importància al sentiment: entusiasme o apatia, desig o desgana. La Missa és el sacrifici: Crist es lliura per amor. És una acció de Déu, i, donada la nostra limitada condició de criatures, no podem copsar enterament la seva grandesa; però hem de fer l’esforç no només de quedar-nos a la Missa, sinó de viure-la units al Crist i a l’Església.
Quan va descobrir el misteri que l’Eucaristia amaga i revela? Monsenyor Echevarría: Gràcies a Déu, miro de descobrir-ho cada dia: a la litúrgia de la paraula –que ajuda a mantenir viu el diàleg amb Déu durant la jornada– i a la litúrgia eucarística. Hauríem de procurar meravellar-nos una vegada més davant d’aquesta realitat que ens transcendeix, però a la qual el Senyor ens permet de participar, o millor dit, ens convida a participar.
A la Missa es dóna una comunicació descendent del do redemptor de Déu, però també una mediació ascendent, oferiment de l’home a Déu: el seu treball i els seus patiments, les seves penes i alegries, tot unit a Crist: per Ell, amb Ell i en Ell. No puc evitar parlar del profund senyal que ha deixat en mi el fet de veure com sant Josepmaria celebrava el Sant Sacrifici, i el fet de contemplar la seva devoció eucarística quotidiana.
Ens sentim profundament remoguts si reflexionem sobre el fet que en la presentació de les ofrenes el sacerdot demana a Déu que aculli el pa i el vi que són “fruit de la terra (o de la vinya) i del treball de l’home”. L’home pot oferir a Déu el propi treball en qualsevol circumstància, però és a la Missa on aquesta ofrena assoleix el seu significat i el seu valor ple, perquè Crist els uneix al seu sacrifici, que ofereix al Pare per a la salvació dels homes.
Si la Missa és el centre i l’arrel de la jornada d’un cristià, si cada activitat la orienta al sacrifici eucarístic, llavors es pot afirmar que tot el dia és una Missa i que el seu lloc de treball és un altar sobre el qual ell es dóna plenament a Déu com al seu fill estimat.
Benet XVI, en el seu pontificat, està insistint per a què es torni a descobrir la immensitat d’aquest Sacrament. Quina paraula o quin gest del Papa sobre l’Eucaristia l’ha cridat més l’atenció?
Monsenyor Echevarria: en aquest moment, em sembla especialment important la seva insistència en el fet que la litúrgia és acció de Déu i que, com a tal, és rebuda a la comunitat de l’Església.
El Papa ha escrit que la millor catequesi sobre l’Eucaristia és l’Eucaristia mateixa ben celebrada. Per tant, el primer deure de pietat del sacerdot que celebra o del fidel que participa a la Missa és el seguiment atent i devot de les prescripcions litúrgiques: la obediència de la pietas.
D’altra banda, el Papa insisteix també en el fet que l’Eucaristia és el cor de l’Església: Déu present sobre l’altar, el Déu proper, edifica l’Església, reuneix els fidels i els envia a tots els homes.
Un tema més personal. Segons els seus records, quina cosa era per a sant Josepmaria l’Eucaristia? Quin paper tenia al seu dia?
Monsenyor Echevarría: He ajudat moltes vegades a la Missa a sant Josepmaria. Sovint em demanava que recés perquè no s’acostumés a celebrar aquella acció tan sublim, tan sacra. He pogut verificar, en efecte, quanta certesa contenien aquelles paraules que repetia: que per a ell la Missa era un treball: un esforç de vegades extenuant, tal era la intensitat amb què la vivia.
Durant el dia era habitual que recordés els texts que havia llegit, en especial l’Evangeli, i moltes vegades els comentava, amb naturalitat, utilitzant-los com a aliment per a la seva vida espiritual i humana.
Sabia prou bé que a la Missa el protagonista és el Crist, no el ministre, i que el fidel compliment de les prescripcions permet al sacerdot de “desaparèixer”, de manera que només Jesús resplendeixi. Moltes persones que van assistir a la seva Missa –també en les circumstàncies difícils de la guerra civil espanyola– deien després que en la seva manera de celebrar-la hi havia alguna cosa que els havia remogut profundament i que s’havien sentit convidats a créixer en la devoció personal al Sant Sacrifici. Estic convençut que allò que cridava més l’atenció a quants participaven a la seva Missa –com em passava també a mi– fos precisament això: que deixava que aparegués el Crist i no la seva persona.