El cas del doctor Ángel Jiménez Lacave (supernumerari de l'Opus Dei) pot sorprendre, perquè abans era agnòstic. Explica que com gairebé tots els universitaris dels anys 60 i 70 buscava la veritat en les coses pràctiques com la Ciència i la Història. 

Però un dia va succeir un fet, que prefereix quedar-s’ho per a ell, que li va fer donar un gir de 180 graus. «Va ser una conversió. Vaig veure que el meu camí era l'Opus Dei. No buscava perles però vaig trobar un tresor », assegura. A més d’ésser una cosa espontània, entén que pot resultar estrany. «Comprenc perfectament l’agnòstic perquè jo n’era», destaca. 

El doctor Jiménez prefereix parlar del que és per a ell l'Obra i com influeix en la seva professió. Diu que sobretot la institució és una escola de formació en l'humanisme cristià, el que repercuteix en la manera de treballar. Perquè per als membres de l'Opus Dei la santificació pot arribar per a qualsevol a través del treball diari. 

«Com que sóc metge i oncòleg he de tractar amb malalts en situacions difícils i l'Obra em dóna una concepció de l’ésser humà. En la societat es tendeix a veure l’home com un mitjà (de producció, de recerca, usuaris ...) En canvi, la visió cristiana et fa veure l’ésser humà com et veus a tu ». 

El doctor Jiménez Lacave pensa que l'Opus Dei «és una gran escola de formació, que no diu res de nou del cristianisme, només l’aplica a la feina»

Amb aquesta màxima, explica que la seva tasca com a metge consisteix a tractar la malaltia, però a més es preocupa pels efectes que aquesta causa en els pacients tant en l’àmbit professional, social, espiritual ... «I no com un funcionari». De fet, la Clínica Universitària de Navarra, oberta pel fundador de l'Opus Dei, té fama de ser el millor centre oncològic del país. 

En definitiva, el doctor Jiménez Lacave pensa que l'Opus Dei «és una gran escola de formació, que no diu res de nou del cristianisme, només l’aplica a la feina». Sobre un dels temes polèmics en el que l’església té una postura més contundent com és l’eutanàsia, el doctor ho té clar: «Els metges curem i busquem recursos terapèutics per al dolor. Si algú vol l’altra opció ho hauria de fer en altres llocs, no als hospitals, que són per curar els malalts », conclou.