Respondre a la vocació de numerària va ser per a ella l'inici d'un camí que avui recorre com a administradora a l'Opus Dei, un àmbit en què conjuga la seva passió per crear, comunicar i cuidar.

Dos aprenentatges van marcar un abans i un després en la meva vida: el primer va ser descobrir que fer oració, escoltar el meu propi cor, era el mateix que escoltar Déu. Si és Déu qui m'ha creat, qui ha creat el meu cor, Ell sap com funciona, què el farà feliç.

He après molt de les numeràries auxiliars, tenen una sensibilitat especial.

El segon aprenentatge va ser descobrir la meva vocació. Entendre per a què soc al món i quina empremta vull deixar. Sempre vaig voler que la meva vida servís, acompanyar les persones a trobar Déu a la seva vida, com em van ensenyar a mi. Així vaig descobrir la meva vocació com a numerària de l'Opus Dei.

En l'elecció del meu camí professional hi va haver tres intuïcions que em van guiar: sabia que volia desplegar la meva creativitat, volia comunicar un missatge que transcendís i volia que la meva feina millorés la vida de les persones.

Durant una temporada em vaig dedicar al màrqueting. Gaudia d'aquella feina, però hi va haver un moment en què vaig sentir que em faltava alguna cosa, alguna cosa fallava. Necessitava treballar amb i per a les persones. En aquell moment em va venir al cap l'administració de l'Opus Dei.