Cadascú té una cara, un origen, una història, una biografia. Només cal aturar-se a mirar i a escoltar. És en la contemplació de la bondat de Déu “on aprenem a captar la mateixa bellesa en les cares de les persones que cada dia caminen amb nosaltres: els familiars, els amics, els col·legues, els qui de maneres diverses tenen cura de nosaltres. Quantes cares lluminoses, quants somriures, quantes arrugues, quantes llàgrimes i cicatrius parlen d'amor al voltant de nosaltres!” (Francesc, Àngelus, 5-III-2013).
Descobreix En singular, desenes d'històries de persones de l'Opus Dei
El prelat de l'Opus Dei recorda sovint que l'Obra és a les mans de cadascun. Tots som responsables de fer aquest camí, però cada una i cada u el recorre a la seva manera, al seu ritme. Les assemblees regionals, que s'han celebrat al llarg de 2024 a tots els països on és present l'Obra com a preparació al centenari, han posat en relleu aquest “un a un”, ja que han comptat amb la participació de cada persona que ha volgut fer la seva contribució. També d'aquells que durant un temps van formar part d'aquesta família i després —per diverses circumstàncies— han seguit altres camins.
Les històries que es presenten a l'especial En Singular mostren persones molt diverses que, a través del seu treball i les seves relacions, busquen fer el bé allà on es troben. Componen un mosaic variat: Heloiza és xef al Brasil, Pedro és arquitecte a Argentina, Laura és metge a Barcelona, Mónica és professora a Bolívia… Cadascú amb la seva història —feta de trobades, però també de desacords— contribueix a portar l'amor de Déu a tot arreu i crear un món millor. Perquè només des de la primera persona del singular podem conjugar el nosaltres.