"Voldria remarcar -va dir el Sant Pare, parlant en francès- tota l'estima i el profund respecte que sento pels creients musulmans".

En la reunió hi van participar els caps de les missions de Kuwait, Jordània, Pakistan, Qatar, Costa d'Ivori, Indonèsia, Turquia, Bòsnia i Hercegovina, Líban, Iemen, Egipte, L'Iraq, Senegal, Algèria, El Marroc, Albània, Lliga dels Estats Àrabs, Síria, Tunis, Líbia, Iran i Azerbaitjan, així com 14 membres de la Consulta islàmica a Itàlia i dos representants del Centre Islàmic Cultural d'Itàlia i de l'Oficina de la Lliga Musulmana Mundial.

Després d'una breu salutació del cardenal Poupard, Benet XVI va assegurar que havia desitjat aquesta trobada "per a consolidar els llaços d'amistat i de solidaritat entre la Santa Seu i les comunitats musulmanes del món".

"Avui voldria remarcar -va dir el Sant Pare parlant, en francès- tota l'estima i el profund respecte que sento pels creients musulmans". El Papa va recordar que des de l'inici del seu pontificat havia expressat el desig que "es segueixin consolidant ponts d'amistat amb els fidels de totes les religions, amb una particular estima pel creixement del diàleg entre musulmans i cristians".

"En un món marcat pel relativisme, i que amb molta freqüència exclou la transcendència de la universalitat de la raó, tenim gran necessitat d'un diàleg autèntic entre les religions i entre les cultures, un diàleg capaç d'ajudar-nos a superar junts totes les tensions en un esperit de col·laboració fructífera".

"En continuïtat amb l'obra empresa pel meu predecessor, el Papa Joan Pau II, confio vivament que les relacions inspirades en la confiança, que s'han instaurat des de fa diversos anys entre cristians i musulmans, no solament prossegueixin sinó que es desenvolupin en un esperit de diàleg sincer i respectuós, fundat en un coneixement recíproc cada vegada més autèntic, que reconeix amb alegria els valors religiosos comuns i que, amb lleialtat, respecta les diferències".

El Sant Pare va assenyalar que "el diàleg interreligiós i intercultural constitueix una necessitat per a construir junts el món de pau i de fraternitat ardentment desitjat per tots els homes de bona voluntat. En aquest àmbit, els nostres contemporanis esperen de nosaltres un testimoniatge eloqüent que pugui indicar a tots el valor de la dimensió religiosa de l'existència".

"Per això -va continuar-, és necessari que, fidels als ensenyaments de les seves pròpies tradicions religioses, cristians i musulmans aprenguin a treballar junts, com ja ho fan en diferents experiències comunes, per a evitar tota forma d'intolerància i oposar-se a tota manifestació de violència; a més, nosaltres, autoritats religioses i responsables polítics, hem de guiar-los i encoratjar-los en aquest sentit".

Benet XVI va ponderar que "les experiències del passat han d'ajudar-nos a cercar les vies de la reconciliació perquè, en el respecte de la identitat i de la llibertat de cadascun, s'instauri una col·laboració fructuosa al servei de tota la humanitat. Com el Papa Joan Pau II va afirmar en el seu memorable discurs als joves de Casablanca, al Marroc, 'el respecte i el diàleg exigeixen la reciprocitat en tots els camps, sobretot pel que fa a les llibertats fonamentals i més en concret, a la llibertat religiosa. Així s'afavoreixen la pau i l'enteniment entre els pobles'".

El Sant Pare va finalitzar el seu parlament manifestant estar "profundament convençut que, en la situació en la que es troba el món avui, és un imperatiu per als cristians i musulmans comprometre's per a afrontar junts els nombrosos desafiaments amb els quals s'enfronta la humanitat, especialment pel que concerneix a la defensa i promoció de la dignitat del ser humà i dels drets que se'n deriven. Mentre creixen les amenaces contra l'ésser humà i contra la pau, al reconèixer el caràcter central de la persona humana i al treballar sense descans perquè la vida humana sigui sempre respectada, cristians i musulmans manifesten la seva obediència al Creador, la voluntat del qual és que tots els éssers humans visquin amb la dignitat que els ha donat".