Estem recorrent l'any marià que s'ha convocat a la Prelatura. És molt important que creixi a tot arreu la preocupació perquè la família tingui cada vegada més importància en la vida de la societat. Tindrà importància en la mesura que el marit i la dona, juntament amb els fills, s'apropin a Déu.

Sant Josepmaria, que va estimar tant la institució familiar, recomanava tant a la dona com al marit que tinguessin presència de la família precisament per tenir presència de Déu.
Els vostres fills aprendran a estimar de veritat, com el Senyor ens demana pel mandat suprem de la caritat, per com us estimeu vosaltres dos, per com us busqueu, per com us saludeu, per la manera en què, quan arribeu a casa, us preocupeu l'un de l'altre i després dels vostres fills.

Recordo com sant Josepmaria parlava d'aquesta heroïcitat santa, alegre, riquíssima, dels pares quan han de travessar la dificultat d'algun fill que està malalt. No senten cap pena per estar hores i hores al peu del llit d'aquest fill o filla que té necessitat del seu suport espiritual i humà. Ho fan amb veritable gràcia encara que notin i percebin el cansament. Però és un cansament que és també pregària.

Prego a totes les famílies, a totes, que no únicament es preocupin de ser molt feliços en el seu propi ambient sinó que tinguin la necessitat cristiana de portar l'alegria de Déu a totes les llars.

Seguim els consells del Papa Francesc. És interessant que tots llegeixin les catequesis tan plenes de tendresa, i al mateix temps d'exigència, que ha fet sobre la família.

Perquè sentim que som Església, i per ser Església cal ser una sola cosa amb el Romà Pontífex, per ser una sola cosa amb Déu. Visquem en la família el que sant Josepmaria recomanava: Omnes cum Petro -sempre amb Pere-, ad lesum per Mariam!

Si volem posar Crist en les nostres llars, acudim a Maria; i a més d'acostar-nos a Maria tinguem en compte els ensenyaments del Papa, tant fecunds, perquè ens santifiquem i santifiquem la nostra llar i les llars dels altres.

Que Déu us beneeixi.