El Prelat conversa amb professionals sanitaris d'Àfrica, Europa i Amèrica

Mons. Fernando Ocáriz va participar en la segona edició d'«Harambee Covid-19 Conversations», una sèrie de col·loquis entre professionals de la salut d'Àfrica i d'altres regions del món castigades per la pandèmia del coronavirus.

Iniciatives socials

El tema de la trobada va ser "Les respostes cristianes a la pandèmia". Professionals de la República Democràtica de Congo, Argentina, Costa d'Ivori, Itàlia, Nigèria i Espanya, reunits per l'ONG Harambee-Àfrica International van dialogar i compartir amb el prelat la seva experiència davant la pandèmia.

"Gràcies per les vostres reflexions i informacions -va dir el Prelat en la salutació final als participants- i gràcies especialment pel vostre treball de servei als malalts i a les seves famílies. S'aprèn molt escoltant les vostres experiències. Es nota que heu buscat la salut corporal dels malalts, que és molt important, però també que heu portat dignitat a tantes persones, heu transmès l'amor de Déu a molts malalts i familiars".

De Costa d'Ivori, va participar en la conversa la doctora Rose Segla, ginecòloga del Centre Mèdic-social Walé, a Yamoussoukro. Ha explicat que "la majoria dels casos de la Covid-19 estan a Abidjan, al sud del país, on només es pot accedir o sortir de la ciutat amb un salconduit". Per a la doctora, un punt clau és facilitar les cures a persones que han perdut la feina o les seves fonts de recursos: "Al nostre país les cures mèdiques són cares, i hi ha malalties endèmiques com el paludisme, que cal seguir tractant. Walé i altres institucions d'ideari cristià procuren ajudar les persones reduint les despeses de les consultes, les anàlisis i les medicines".

Des de l'Argentina va parlar Rafael Aragón, directiu de l'Hospital Solidari Covid Austral, un centre constituït per a l'acollida de pacients del coronavirus sense accés a la sanitat, per manca de recursos econòmics. Per Aragón, alguns dels valors fonamentals d'un centre sanitari d'identitat cristiana davant una crisi com aquesta són "la solidaritat, la compassió, la vocació de servei i la responsabilitat social envers els més necessitats". Aquests van ser "els valors que van moure a moltes persones i van afavorir les ajudes individuals i institucionals per fer possible un projecte d'aquesta envergadura".

"Mai deixarem sols als pacients"

Ito Diejomaoh és el director de l'Hospital de la Fundació Níger a Enugu (Nigèria). Ha explicat que "de moment, la major taxa d'infecció s'està produint entre metges i infermers i molts tenen por". Va comentar que el departament d'emergències de l'hospital es trobava sota pressió i de vegades havia sorgit la temptació de tancar-lo: "No obstant això, la resposta del personal va ser unànime: mai deixarem sols als pacients". El doctor va afegir: "Seguirem prenent totes les precaucions possibles, però volem tenir a gala l'enfocament que ens ha deixat sant Josepmaria, inspirador de l'hospital: posar la persona en el centre".

Des de la República Democràtica de Congo va participar la doctora Nicole Muyulu, infermera de formació i docent de l'Institut Superior de Ciències de la Infermeria (ISSI), a Kinshasa. Va recordar que la Covid-19 és un problema molt real i present al Congo, però "aprendrem a viure amb ell, de la mateixa manera que vivim amb la malària i tantes altres malalties. De tant en tant, hi ha i hi haurà crisi. El que volem transmetre als nostres estudiants i a totes les infermeres és que mai han d'abandonar els malalts, ja que el servei que els presten és indispensable per a la societat". Aquest és un "factor clau en un centre educatiu d'inspiració cristiana".

Per part d'Itàlia, el país europeu més colpejat a l'inici de la pandèmia, va parlar Felice agro, director de la Unitat Covid-19 del Policlínic Universitari Bio-Mèdic de Roma. Va explicar com alguns pacients es trobaven desanimats i afrontaven el seu pronòstic amb pessimisme. Al costat de la recuperació física, el personal de la Unitat Covid-19 va treballar també en l'acompanyament anímic: "D'un vam saber que el seu plat preferit era la pasta amatriciana, i a cuina li van preparar un bon plat; a un altre li vam comprar unes ulleres, ja que les havia perdut... Al costat d'aquests detalls humans, la majoria van trobar molt consol quan vam organitzar les coses perquè el sacerdot acudís a visitar-los amb l'Eucaristia".

Ana María Pérez Galán representava a l'equip directiu de Laguna, l'hospital especialitzat en cures pal·liatives més gran d'Espanya i el segon d'Europa, nascut el 2002 en ocasió del centenari de sant Josepmaria Escrivà. Pérez Galán va destacar que "en aquesta pandèmia, molts dels nostres pacients eren els malalts exclosos, els que ningú volia als hospitals generals perquè les seves opcions de curar-se de la Covid-19 eren remotes".

Durant tot aquest temps, va continuar, "també hem atès a les seves famílies, perquè ningú morís sol". Per a això, "hem desenvolupat solucions creatives, en què el centre era sempre la persona malalta. Ha suposat un gran esforç de tot l'equip, però ha valgut la pena". La resposta cristiana a Laguna - va afegir Pérez Galán- "ha estat estimar cada persona veient en cadascuna la imatge viva de Crist". En el treball d'aquests mesos va ser fonamental la generositat de tants voluntaris com Inés, "una estudiant de medicina que havia contret la Covid i que, un cop superat, es va dedicar amb cos i ànima a l'atenció dels malalts, durant 7 o 8 hores diàries".

També va participar des de Kinshasa (República Democràtica de Congo) el doctor René Lumu Kambala, pare de sis fills, especialista en medicina d'urgències i actualment director de l'Hospital Monkole. Va explicar que l'Hospital va assenyalar que, "com a cristians, atenem a aquests pacients amb professionalitat, els proporcionem el necessari per a la seva curació; però ens esforcem també per donar a l'atenció un rostre humà, perquè el pacient no és un cas sinó una persona que vol ser escoltada. Això és molt apreciat per tots els pacients: volen ser considerats com a germans".

En acabar, Mons. Fernando Ocáriz es va referir a l'expressió que feia servir sant Josepmaria quan afirmava: "Veig bullir en vosaltres la Sang de Crist!". Per al prelat, aquí es troba l'arrel del servei desinteressat del cristià: "Veure a Crist en l'altre, en el malalt, en la seva família, en cada persona amb la qual entrem en contacte".

"Mentre parlàveu -va afegir- em venia de nou al cap la reflexió del Papa Francesc en aquell moment extraordinari de pregària per la pandèmia del passat 27 de març, quan ens recordava que tots estàvem en la mateixa barca, fràgils però importants i necessaris, necessitats de confortar-se mútuament". Tots importants perquè "cada persona és imatge de Crist".