El Papa: "He demanat al Senyor: Atura l'epidèmia amb la mà"

Entrevista al Papa Francesc publicada al diari italià La Repubblica: "Demano que tothom estigui a prop d'aquells que han perdut els seus éssers estimats".

Diumenge 15 el Papa va demanar l'alliberament de l'epidèmia per intercessió de Maria, Salus Populi Romani. Foto: Vatican News

"He demanat al Senyor que aturés l'epidèmia: Senyor, atura-la amb la mà. He pregat per això". Així és com Francesc, entrevistat pel vaticanista de la Reppublica Paolo Rodari, va respondre a la pregunta sobre quina va ser la pregària de diumenge a la tarda a Santa Maria Maggiore i Sant Marcello al Corso.

El Papa, que va proposar com viure aquests dies difícils, va dir: "Hem de redescobrir la concreció de les petites coses, de les petites atencions que cal tenir cap als qui són a prop, parents, amics. Entendre que en les petites coses hi ha el nostre tresor. Hi ha gestos mínims, que de vegades es perden en l'anonimat de la vida quotidiana, gestos de tendresa, d'afecte, de compassió, que, tanmateix són decisius, importants. Per exemple, un plat calent, una carícia, una abraçada, una trucada telefònica... Són gestos familiars d'atenció als detalls de cada dia que fan que la vida tingui sentit i que hi hagi comunió i comunicació entre nosaltres".

"De vegades —va afegir Francesc— vivim una comunicació entre nosaltres que és només virtual. En canvi, haurem de descobrir una nova proximitat. Una relació concreta feta d'atenció i paciència. Sovint les famílies a casa mengen juntes en un gran silenci que no és causat per una escolta mútua, sinó pel fet que els pares veuen la televisió mentre mengen i els fills estan amb els telèfons mòbils. Semblen com molts monjos aïllats els uns dels altres. Aquí no hi ha comunicació; en canvi, escoltar-nos és important perquè entenem què necessita cadascú, les seves necessitats, cansaments, desitjos. Hi ha un llenguatge fet de gestos concrets que ha de ser salvaguardat. Al meu entendre, el dolor d'aquests dies s'ha d'obrir a aquesta concreció".

Hem de redescobrir la concreció de les petites coses, de les petites atencions que cal tenir cap als qui són a prop, parents, amics. Entendre que en les petites coses hi ha el nostre tresor.

El Papa va tenir un pensament particular per al personal sanitari, per als voluntaris i per als familiars de les víctimes: "Agraeixo als qui es desviuen d'aquesta manera pels altres. Són un exemple d'aquesta concreció. I demano que tothom estigui a prop dels qui han perdut els seus éssers estimats, mirant d'acompanyar-los de totes les maneres possibles. El consol ha de ser ara el compromís de tots". Francesc va dir que havia estat tocat, referent a això, per un article publicat recentment per Fabio Fazio, en particular pel fet que "els nostres comportaments sempre influeixen en la vida dels altres", citant l'exemple dels qui, al no pagar impostos, provoquen la manca de serveis de salut.

Finalment, Francesc convida tothom a l'esperança, fins i tot aquells que no creuen: "Tots són fills de Déu i són mirats per Ell. Fins i tot qui encara no ha trobat Déu, qui no té el do de la fe, pot trobar el seu camí allà, en les coses bones en què creu: pot trobar la força en l'amor als seus fills, a la seva família, als seus germans. Un pot dir: "No puc pregar perquè no crec". Però al mateix temps, tanmateix, pot creure en l'amor de la gent que l'envolta i allà trobar l'esperança".

Vatican News