No és gens versemblant la història que expliquen en Marc i l'Ivan. Diuen que l'aventura va començar al novembre de l'any passat, quan van enviar una carta al Papa Francesc demanant-li de poder-li lliurar la beca en mà. D'aquesta manera, aprofitant l'estada a Roma per assistir al congrés universitari Univ, lliurarien la beca al Papa Francesc privadament. L'eufòria durà setmanes, fins el dia de l'audiència.
Es van llevar aviat per arribar a la plaça de Sant Pere a les 6:30 h del matí. Fins que van arribar a la plaça no es van adonar que s'havien oblidat tant les entrades com la beca. Va ser en aquest moment quan va passar el primer fet inexplicable, que atribueixen a la providència. De tots els agents que hi havia, es van topar amb un que casualment havien conegut el dia abans i a qui havien explicat la seva història, que amb cara d'incredulitat els va donar quatre entrades.
Després de la obertura de la plaça es van posar a córrer per arribar al davant de tot. El papamòbil s'aturà davant seu, i el Papa va petonejar un nadó al seu costat. Però no tenien la beca, no va ser fins una estona després que els la van portar uns companys. Contrariats, van pensar que havien perdut l'oportunitat de fer partícip al Papa de l' aniversari de l'escola.
Però vet aquí que el Papa Francesc, després de l'audiència del dimecres Sant, va baixar a saludar als malalts que tenien al seu costat. Mentre veien com s'acostava li demanaven que acceptés el regal que li portaven. I després es va viure l'escena que surt al vídeo, que comença amb una broma del Bisbe de Roma. Gravà el vídeo un noi de Chicago que van conèixer a Roma, i compartí l'alegria amb els antics alumnes una família de Kenya a qui havien explicat la seva història.
-Papa Francesc! Si us plau! Celebrem 50 anys!
-50 anys de vida?
-No, l'escola. Només un moment, si us plau. Celebrem 50 anys.
-Gràcies
-Se la pot posar, si us plau? I una abraçada.
-M'he de posar això? Són " caraduras" vostès, són "caraduras" eh!
-Així, una abraçada si us plau. Sant Pare, als joves què ens diria perquè tinguéssim el cor per al Senyor?
-Que el tinguin obert al Senyor sempre; el cor obert al Senyor.
-Gràcies Sant Pare. L'estimem molt.
La cirereta del pastís
Xaloc és una institució educativa de L'Hospitalet de Llobregat impulsada per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fruit de la iniciativa d'unes famílies que volien que l'escola fos una continuació de la llar. Les famílies que van començar Xaloc confiaren, des del primer moment, l'activitat formativa, doctrinal i espiritual a la Prelatura de l'Opus Dei de la qual Xaloc n'és una obra corporativa.
El 5 d'octubre de 2014 es compliren 50 anys d'experiència en l'ensenyament, a través de les diverses etapes: primària, secundària, batxillerat, batxillerat internacional i cicles formatius. Per a celebrar l'aniversari el centre educatiu ha celebrat diverses activitats, la primera de les quals fou una Eucaristia d'acció de gràcies presidida per el Cardenal de Barcelona. També es va fer un acte acadèmic amb una conferència magistral i el lliurament de guardons a algunes persones en representació de tots els que han impulsat el col·legi des dels seus orígens.