Són les deu del matí, per a alguns el dia ja ha començat a UIC Barcelona, per a altres el dia comença ara. Només entrar per la porta del recinte es poden veure ornaments de diferents colors que decoren les instal·lacions. A més, pel campus, s’escolta música dels alumnes que canten animadament a l’escenari. La universitat celebra el #UICSocialDay.

“un voluntariat ni és un joc ni serveix per omplir el currículum”.

Com descriure aquest dia? Per a aquells que mai hi han assistit, es tracta d’una jornada on, tots aquells que vulguin, poden realitzar 6 activitats, o “missions”, amb la finalitat d’ajudar els més necessitats. Com bé diu el lema, és el “dia de les missions possibles”.

Elena, una voluntària experimentada

L’Elena, alumna de tercer de Dret, hi participa des del primer any que va entrar a la universitat —el #UICsocialday va començar en fa quatre—. Cada any, ha provat una activitat diferent i, en aquesta ocasió, ha format part de la missió Codi Braille. “Ha sigut la missió que més m’ha agradat”, admet, “he pogut conèixer de primera mà com és la vida de les persones cegues i m’ha ajudat a sensibilitzar-me amb aquest tipus de problemes visuals”.

Codi Braille “ha sigut la missió que més m’ha agradat. he pogut conèixer de primera mà com és la vida de les persones cegues i m’ha ajudat a sensibilitzar-me amb elles ”

No obstant això, el primer any de la seva arribada a UIC Barcelona va ser monitora de la missió Desitjos Dolços, on va fer un regal amb llaminadures a mares joves en situació desfavorida. L’any passat, l’Elena va voler canviar d’activitat i es va apuntar a la missió Esmorzar per a tots, on va preparar, juntament amb altres estudiants, un esmorzar per a 250 persones sense llar. “Esmorzar per a tots em va agradar molt”, admet la jove, “el fet de tenir els noms de les persones a les quals anaven destinats els esmorzars, va fer que sentís que era una cosa més propera a mi”.

Per a ella, el #UICSocialDay és una forma de fomentar el voluntariat entre els més joves. “Crec que els joves d’avui dia han oblidat alguns valors que s’han de transmetre per tot el món”, confessa, “per això crec que s’haurien de fer aquest tipus d’activitats en qualsevol institució educativa, fins i tot a les grans empreses, sempre que sigui voluntari”.

Un curiós amb ganes d’ajudar

El Rubén, alumne de segon de Periodisme, enguany va participar, per primer cop, al #UICSocialDay. “El curs passat vaig veure que es feia aquesta jornada i, encara que no vaig poder col·laborar, em va cridar molt l’atenció”, explica, “per això mateix enguany he participat en la missió Cantem Bingo, que consistia a jugar al bingo amb ancians”. Per a ell, les persones grans són les més vulnerables d’aquesta societat, i sap que poden arribar a sentir-se molt soles a les residències. D’aquesta manera, ha volgut aportar el seu granet de sorra a aquesta jornada tan especial: “amb un petit acte podem fer feliç d'altres persones, i és una sensació que dóna sentit a la meva vida”, confessa.

“amb un petit acte podem fer feliç d'altres persones, i és una sensació que dóna sentit a la meva vida” (Rubén, estudiant Periodisme)

“El #UICSocialDay, igual que la resta de voluntariats, t’aporta uns valors que no pots aconseguir amb un altre tipus d’activitat”, assegura el Rubén, “sincerament, crec que aquesta jornada és una gran oportunitat per ajudar els més necessitats”. El futur periodista aposta, fins i tot, per realitzar les ‘missions possibles’ més vegades a l’any: “animaria als estudiants que no poguessin participar aquest dia de l’esdeveniment, ja que tindrien més oportunitats d’ajudar”.

Tot i que anima a què aquesta jornada es realitzi més cops a l’any, també ressalta que ajudar no ha de ser una cosa obligatòria. “En un voluntariat dones una part de tu a un altre, si fos imposat, la gent faria les activitats sense sentiment”, afirma, “un voluntariat ni és un joc ni serveix per omplir el currículum”.

Iñigo: “Quan faig un voluntariat em sento humà”

L'Iñigo és estudiant de segon de Medicina i, igual que el Rubén, és el primer any que participa en el #UICSocialDay a la missió Cantem Bingo. A més, també va estar col·laborant amb els qui van estar fent flors i coixins per a altres missions. “Vaig escollir la missió del bingo perquè era una activitat on podies tenir contacte directe amb les persones que és una cosa que a mi m’agrada”, afirma.

“Des de sempre he volgut fer voluntariat, i a la mínima que se’m presenta una oportunitat, com el #UICSocialDay, l’aprofito”, assegura l’Iñigo, “quan ho faig em sento humà, i no crec que existeixi millor sensació que veure com pots alegrar el dia a moltes persones amb un gest petit”.

L'Iñigo m’explica que els joves, avui dia, es fixen molt en el voluntariat. Una prova d’això és com ha crescut el nombre de participants en el #UICSocialDay any rere any: “per exemple, l’any passat, de la meva classe només hi van participar tres persones i en aquesta edició n’han participat deu”.

"no crec que existeixi millor sensació que veure com pots alegrar el dia a moltes persones amb un gest petit” (Iñigo)

Des del seu punt de vista, només han de fer voluntariat aquelles persones que realment tinguin ganes de realitzar-lo, no és una cosa que s'hagi d'inculcar a la societat: “Si realment algú vol fer un voluntariat, farà qualsevol cosa per a fer-ho, la pitjor forma d’ensenyar alguna cosa a una persona és per obligació”.

Des de fa quatre anys consecutius, hi ha un dia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) on la comunitat dedica el seu temps a ajudar als més necessitats. És el #UICSocialDay, un acte que vol fomentar el compromís social a la comunitat universitària. L’Elena, el Rubén i l’Iñigo són tres exemples de molts participants de les diferents activitats realitzades el passat mes de març.

#UICSocialDay no és simplement “el dia de la solidaritat”. És el dia on les persones poden donar, i també poden rebre lliçons de vida. És una jornada alegre i festiva per a tots els alumnes; això es veu en les cares de felicitat i en l’ambient que es respira en tots dos campus. Sense cap dubte, aquest dia de “missions possibles” aconsegueix que cadascun dels qui estan a la universitat aportin el seu granet de sorra. I és que, com bé han explicat aquests tres alumnes, amb petits gestos es pot millorar la vida d’aquells que més ho necessiten.