3 D’OCTUBRE: TRASLLAT A SANT EUGENI
Les relíquies de sant Josepmaria van ser traslladades a la basílica de sant Eugeni el 3 d’octubre a les 12:00 hores. El fèretre amb el cos del nou sant va romandre exposat en la basílica, davant l’altar principal, fins el dia 10 d’octubre, que va tornar a l'església de Santa Maria de la Pau, que és on reposa actualment. El rector de sant Eugeni, don Michele Díaz, ha explicat que durant aquests dies "desenes de milers de persones han passat per la basílica" per venerar les relíquies de sant Josepmaria. Segons don Michele, ha estat una autèntica "processó de pietat i devoció, durant la qual s’han confessat milers de persones".
4 D’OCTUBRE: UNA VETLLADA DE FESTA EN FAVOR DE L’ÀFRICA
La presentació del projecte Harambee 2002 va tenir lloc el 4 d’octubre en l’auditori de Santa Cecilia. Aquest projecte és una iniciativa que va néixer amb motiu de la canonització per recolzar diverses iniciatives socials a l'Àfrica amb una intenció educativa. Hi van assistir prop de 2000 persones. L’acte consistí en una vetllada musical amb intervencions de cors procedents de diversos països. A més, juntament amb les actuacions musicals van succeir-se diversos testimonis personals i algunes projeccions d’imatges filmades amb paraules del nou sant.
6 D’OCTUBRE: LA CANONITZACIÓ
Eren les 10:25 del matí. Un matí ben assolellat del 6 d’octubre que feia presagiar un dia de joia. En aquell moment, davant centenars de milers de persones, Joan Pau II va pronunciar la solemnne canonització de Josepmaria Escrivà de Balaguer. A la cerimònia van assistir persones de 84 països que omplien la Plaça de Sant Pere i la Via de la Conciliazione. També hi van participar un gran nombre de bisbes i cardenals de tot el món, i més de mil preveres que van repartir la comunió als fidels. El Papa va recordar en la seva homilia l’ideal que sant Josepmaria va recordar a tots els cristians durant tota la seva vida: “Elevar el món cap a Déu i transformar-lo des de dins: heus ací l’ideal que el sant fundador us indica, estimats germans i germanes que avui us alegreu per la seva elevació a la glòria dels altars (...).Seguint les seves petjades, difoneu en la societat, sense distinció de raça, classe, cultura o edat, la consciència que tots som cridats a la santedat. Esforceu-vos per ser sants vosaltres mateixos en primer lloc, cultivant un estil evangèlic d’humilitat i servei, d’abandonament en la Providència i d’escolta constant de la veu de l’Esperit”.
BENVINGUTS A ROMA
El dia de la cerimònia, les autoritats civils i milers de voluntaris van posar un gran esforç per atendre els pelegrins. Gràcies a tots ells, l'arribada massiva dels milers de pelegrins a Roma va facilitar-se enormement, i es van solucionar la majoria dels problemes que s'acostumen a produir amb una concentració de gent com aquella. “Vaig tenir la sort que el 6 d’octubre va coincidir amb el meu aniversari, i tot i que va ser un dels dies més cansats de la meva vida, va ser també el dia que, al final de la jornada, em sentia més feliç”. (Testimoni d’un voluntari).
UN INTERCESSOR DAVANT DÉU
Moltes persones -als mitjans de comunicació o a diverses homilies a les Eucaristies que van tenir lloc aquells dies- van destacar la importància per als cristians de tenir nous models de santedat i intercessors dels fidels davant Déu. “L’Església canonitza els seus fills no tant per augmentar-los la glòria i celebritat com per fer d’ells els nostres intercessors davant Déu, i sobretot els nostres models de vida. (...) Els sants canonitzats són de l’Església i per a l’Església; no són llànties per amagar a sota d’un mesuró, ells són llums que l’Església aixeca ben alt perquè ens il·luminin a tots”. (Homilia del card. José Saraiva Martins, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica de Sant Andrea della Valle el 8 d’octubre).
UN VIATGE DIFERENT
Més de 900 joves -prop de 50 procedents de Catalunya- fàcilment identificables per l'armilla que portaven van voler treballar de valent perquè aquells dies tothom pogués gaudir d'uns moments inoblidables. Estaven repartits per nombrosos punts de l'aeroport i els carrers de Roma, especialment aquells que portaven a la Plaça de Sant Pere. Ells són, potser, els que més intensament van viure aquelles jornades. “Vaig tenir l’oportunitat de ser voluntari de la canonització i m’he adonat que ajudar a la gent ha sigut una de les moltes raons que van fer d’aquest viatge diferent a qualsevol altre en la meva vida. Sant Josepmaria ens va ajudar en tot moment i va fer que en els nostres cors brillés la llum del servei i de l’entrega als altres. Déu ens va regalar una convivència internacional amb un valor incalculable”. (Testimoni d’un voluntari).
UN SASTRE A LA PLAÇA
Víctor, un sastre que va cosir una sotana a sant Josepmaria durant una visita que va fer al Perú el 1974, dintre d'un viatge pastoral de catequesi, va estar el 6 d’octubre a la Plaça de Sant Pere, juntament amb un bon nombre de peruans. “El més bonic va ser quan el Sant Pare el va declarar sant –va afirmar Víctor- Es va fer realitat un somni que teníem molts de veure’l als altars. Ara ens empenyerà des del cel i ens ajudarà en tot allò que li demanem, en el meu cas, la salut espiritual i corporal de la meva família. També m’ha commogut molt veure l’entrega de Joan Pau II a l’Església i la força que irradia. Ara em sento més urgit de pregar per ell i per les seves intencions.”
LA CANONITZACIÓ PER TELEVISIÓ
No tothom va poder ser a Roma en el moment de la canonització. Moltes persones van haver de restar a les seves llars per motius diversos, però van poder seguir la cerimònia del 6 d’octubre gràcies a les 30 emissores de televisió de tot el món que van retransmetre la canonització. “Després de veure per la televisió la cerimònia de la canonització —diu una senyora xilena— el meu marit em va acompanyar a missa. Va ser un do inoblidable poder veure tanta gent pregant juntament amb el Papa, molts joves que són l’esperança. La televisió va fer un treball fantàstic”.
ELS JOVES DE LA CANONITZACIÓ
Segons dades del Comitè organitzador de la canonització, al voltant del 40% del total dels participants a la cerimònia eren gent jove procedent de països tot el món. Molts d'ells van arribar amb autobusos, i alguns van haver de fer autèntics esforços per poder anar-hi. "També els joves,(...) coneixen i estimen sant Josepmaria, com s’estima un vell i entranyable amic (...) és el moment de proposar un altre cop a tots, amb convicció, aquest 'alt grau de la vida cristiana'. ¡Heus ací el vostre repte de sempre, urgent avui com mai (...) per a l’Església que estrena segle!". (Homilia del card. Antonio Maria Rouco, arquebisbe de Madrid, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica de Sant Pau Extramurs el 8 d’octubre).
ENTUSIASME PEL MÓN
Estimar el món apassionadament. Aquest és el títol d'una homilia seva recollida al llibre "Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer", i també una frase que recull perfectament una de les idees principals del pensament del nou sant, que veia la necessitat de santificar totes les realitats del món sense aparatar-se d'ell. “Una vegada van preguntar a sant Josepmaria quin oratori li agradava més a la casa on vivia; la seva resposta espontània fou: «el carrer». Aquesta afirmació ens mostra que el món és ben positiu per a sant Josepmaria: es mostra ple d’un autèntic «entusiasme pel món», però no d’una manera ingènua. No és ni optimista ni pessimista, sinó un realista cristià. Coneix les conseqüències del pecat i del perill de fer-se mundans, però —i això és decisiu per a la seva postura positiva en relació amb el món—, també sap que Déu estima el món”. (Homilia de Mons. Fernand Franck, arquebisbe de Luxemburg, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica dels Sants Dotze Apòstols el 8 d’octubre).
LA SANTEDAT ENS OMPLE DE JOIA
“Al mateix temps, ¡quina responsabilitat la nostra si, havent rebut tantes gràcies i tants exemples del nou sant, fóssim reticents davant l’esforç que hem de fer per a seguir les seves petjades! ¡No tinguem por a l’exigència evangèlica de santedat, que ens omple de joia! No us conformeu amb poc, ens diria el nou sant: ¡us vull sants!". (Homilia del Card. Paul Poupard, president del Pontifici Consell per a la cultura, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica de Santa Maria in Trastevere el 8 d’octubre).
EL SECRET D’AQUEST APÒSTOL DEL SEGLE XX: DÉU
Tal com ell mateix va dir en diverses ocasions, quan el preguntaven en diverses tertúlies, reunions o entrevistes, quan va fundar l'Opus Dei només tenia "26 anys, la gràcia de Déu i bon humor". No tenia res més, però va confiar en Déu i de mica en mica va tirar endavant l'Opus Dei. Sempre va predicar la importància de l'oració per al cristià, aquells moments íntims de diàleg amb el nostre pare Déu, i de fet, de seguida va buscar en els malalts terminals de diversos hospitals de Madrid la seva oració. "Deixeu-me, però, oferir-vos aquest senzill testimoni absolutament personal: ¿com he comprés jo sant Josepmaria, quina idea he tret d’ell? Dit d’una altra manera: ¿quin és per a mi el secret de la santedat de Josepmaria Escrivà? Us ho dic tot d’una: per a mi, una sola paraula explica la vida i l’obra de Josepmaria. Aquesta paraula és: «Déu». Déu és a la base, al centre i a dalt de tot de la vida i de l’obra de Josepmaria. Tot parteix de Déu i tot ve de Déu. El secret d’aquest apòstol del segle XX es Déu". (Paraules del Cardenal Ignace Moussa, prefecte de la Congregació per a les Esglésies orientals, al final de la missa d’acció de gràcies celebrada en l’Església de Trinità dei Monti el 8 d’octubre).
UNA OCASIÓ PER A COMENÇAR UN ALTRE COP
"Aprofitem aquesta ocasió joiosa i repleta de gràcia per a examinar-nos i veure fins a quin punt hem estat fidels a la responsabilitat de continuar la tasca que sant Josepmaria ens ha passat. No importa que ens sembli pobra la nostra resposta que hem donat fins ara; aprofitem aquesta ocasió per començar una altre cop, plens d’esperança i confiança en la seva intercessió amable i poderosa". (Homilia de Mons. John Myers, arquebisbe de Newark, Estats Units, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica de Santa Maria la Major el 8 d’octubre).
SEGUIR CRIST
El seu missatge d'entrega i fidelitat també ha servit perquè molts i moltes es decidissin a seguir Crist. Això mateix ho van recollir alguns bisbes en les seves hiomilies. "Per a sant Josepmaria, Jesús no era un exemple per seguir de lluny, una abstracció, un camí moral, sinó «el seu Jesús», una persona amb qui vivia contínuament. La seva forma de viure i ensenyar la presència de Déu cada dia, amb el realisme de la vida, oferint a Déu el treball, resant una jaculatòria, donant gràcies per tot el que succeeix; es pot considerar un gran tresor per a tots els cristians". (Homilia del Card. Giovanni Battista Re, prefecte de la Congregació per als bisbes, en la missa d’acció de gràcies celebrada a la basílica dels Sants Dotze Apòstols el 8 d’octubre).
GRÀCIES A TOTS ELS QUE EL VAN AJUDAR
"Donem gràcies també als seu pares i germans, i a tots els que el van ajudar, especialment aquells pobres i malalts que oferiren amb tota generositat els seus patiments per l’Opus Dei. Sant Josepmaria es va recolzar amb gran confiança en la força de l’oració d’aquestes persones. Van ser molts els malalts que van oferir els seus sofriments i la seva agonia «per la intenció de mossèn Josepmaria» que desconeixien. Sense els sacrificis i oracions d’aquests malalts potser no hauria estat possible que l’Opus Dei arribés a ser el que és ara. Aquests malalts gaudeixen ara en el Cel al costat de sant Josepmaria". (Homilia de Mons. Peter Takaaki Hirayama, bisbe de Oita, Japó, en la missa d’acció de gràcies celebrada a l’església de Sant Girolamo della Carità el 8 d’octubre).