A Lesznowola, un poble situat a 50 km de Varsòvia, el despertador sona de matinada. Per a anar al col·legi, Kornelia, de quatre anys, i Weronika, de nou, s'aixequen a les sis del matí. Els seus pares han decidit que estudiïn en un dels col·legis que l'associació Sternik ha posat en marxa a Varsòvia, encara que per a això hagin de fer cada dia un recorregut de gairebé 100 kms. entre anada i tornada: fan un primer trajecte amb cotxe, després un altre amb metro fins al centre de Varsòvia, i finalment prenen l'autobús que els duu fins a Swider. El col·legi pren el nom d'un riu proper a la ciutat. “Al principi la combinació ens semblava un poc complicada”, reconeix Vicente Pipka, pare de la nenes, “però en poc temps s'ha convertit en una rutina i no costa un especial esforç”.

Swider ha obert les seves portes en el barri Falenica de Varsòvia, prop d'un altre col·legi per a nois, Zagle, paraula que en polonès designa el velam d'un vaixell. Amb l'inici d'ambdós col·legis, l'Associació Sternik ha volgut fer realitat un somni de moltes famílies poloneses. Sternik en polonès significa “timoner”, i aquest nom expressa molt bé els desitjos dels pares que han impulsat aquest projecte educatiu. “Vèiem que necessitàvem ajuda en l'educació dels nostres fills”, comenta un dels pares promotors, Janusz Siekanski. “Sabíem que no falten col·legis amb un bon nivell d'instrucció, però el que volíem és una atenció personalitzada i completa per a cadascun dels alumnes i de les alumnes i el compromís amb una sèrie de valors que considerem importants”.

Janusz Siekanski es refereix, per exemple, a l’anomenada “entrevista amb el mestre”, que en els col·legis polonesos s'associa amb “problemes”, és a dir, amb dificultats de l'alumne que són per als pares motiu de preocupació. Efectivament, el normal és que el col·legi cridi als pares “només” quan el fill té alguna dificultat o malestar, i no per a dialogar sobre els objectius i progressos de l'alumne. En el projecte educatiu que l'Associació Sternik vol impulsar a Polònia, en canvi, existeix la figura del preceptor, que té un paper molt més “positiu” en la realització dels objectius educatius i en la creació de l'ambient adequat per al desenvolupament harmònic de la persona. “Cal conèixer bé al noi i sobretot establir una col·laboració permanent amb els pares. Una col·laboració que és conjunta, ja que el col·legi i la família han de tractar d'infondre els mateixos valors”.

Sternik ha rebut assessorament i recaptat experiència de la Institució Familiar d'Educació, una associació de Barcelona que ha promogut diversos projectes educatius en diverses ciutats de Catalunya.