Que Jesús em guardi les meves filles i els meus fills!
Molt estimats: veníem ja preparant-nos per al dolorós tràngol del traspàs del nostre estimadíssim Papa Joan Pau II, que –més freqüentment en aquests últims anys i mesos- ha ofert al món sencer el testimoniatge serè i alegre de la seva íntima unió amb Déu, a través del sofriment.
Des de dimecres passat, quan l’estat de salut del Sant Pare s’agreujà sobtadament, l’Església entera s’ha congregat entorn del seu Pastor suprem, resant amb fe a tots els racons de la terra. Una vegada més s’ha reproduït l’escena narrada pels Fets dels Apòstols: quan el rei Herodes tancà l’Apòstol Pere a la presó, amb el designi de fer-lo morir, “l’Església pregava incessantment per ell a Déu” (Fets 12, 5).
Aquesta oració pel Successor de Pere, a més d’haver estat font de fermesa per al Papa en els dies passats, ens ha unit amb una solidesa més gran a Crist i a la seva estimada Esposa, l’Església; ha fet que els catòlics descobrim una vegada més que formem part de la gran família de fills de Déu, que tenen un Pare comú també a la terra. A més, hem sentit la proximitat de molts altres cristians i d’innombrables homes i dones de bona voluntat que s’han unit també a la nostra oració. Donem gràcies a Déu per tots aquests béns, per un servent tan bo i fidel: el Papa Joan Pau II
En l’Obra, molts motius de gratitud ens vinculen a Joan Pau II. El nostre Pare ens va ensenyar a estimar ardentment el Papa, sigui qui sigui, per la raó senzilla i sublim que és el Vicari de Crist, el seu representant visible a la terra. Però aquesta veneració es fa més nítida en considerar com, en aquests anys del seu ministeri com a Pastor suprem, ens ha facilitat als catòlics l’acompliment del nostre deure filial d’adhesió fidel, amb l’exemple de la seva intensa vida espiritual –es tocava!-; de la seva alegria en el servei a les ànimes; de la seva caritat amb tots els homes i, també, de la seva exigència paterna, en erigir l’Obra en Prelatura, perquè fem l’Opus Dei –aquesta petita part de l’Església- com Déu vol.
Coneixíem l’enorme prestigi espiritual i moral que el Sant Pare tenia en el món sencer; però en els dies passats –també en contemplar l’extensa cobertura que li han dedicat els mitjans de comunicació-, penso que tots, també els no catòlics, han tocat la veritat de l’ubi Petrus, ibi Ecclesia: “on és Pere, allí es troba l’Església”. I ara, després de tants anys de lliurament generós al Senyor, ressalta encara més la incisivitat i l’eficàcia del seu ministeri com a Suprem Pastor.
Ens omple el cor la certesa que la Trinitat Santíssima li ha obert de bat a bat les portes del Cel, per a premiar el seu zel constant per les ànimes, la seva perseverant invitació a tots perquè obrim les portes de l’ànima a Crist. A la vegada, amb agraïment profund i serè, oferim sufragis per l’etern repòs de la seva ànima. A més dels que Sant Josepmaria va establir a l’Opus Dei per a moments com els que estem vivint, us aconsello que sigueu generosos en l’oferiment de sufragis per Joan Pau II. Tingueu la certesa que aquestes oracions –ja estem acostumats a veure-ho– seran pregàries d’anada i tornada: pujaran al cel i el Senyor les retornarà a la terra convertides en una pluja abundant de gràcies.
Filles i fills meus: Joan Pau II, al costat del Senyor, continua convidant-nos: “Aixequeu-vos, anem!”. Perquè ens decidim, dia rere dia, a reprendre amb decisió el camí de la nostra vida cristiana. “Duc in altum!” (Lc 5, 4), ens recorda a cadascuna i cadascú. Tots els cristians, com a fills fidels de l’Església, hem de llançar-nos mar endins en el gran oceà del món, per a dur a terme –sense mediocritats, amb lliurament ple i decidit– la missió corredemptora que Crist ens ha confiat.
Quan el Conclave dels Cardenals, reunit sota la inspiració de l’Esperit Sant, esculli al nou Successor de Pere, escoltarem l’anunci: “habemus Papam!”. Preparem-li ja des d’ara la senda. Preguem a l’estimadíssim Joan Pau II que intercedeixi davant Déu Nostre Senyor perquè el nou Papa trobi el solc obert i preparat per l’abundant oració i mortificació de tots els cristians. Ja l’estimem amb tota l’ànima, sigui qui sigui; i, com ens digué en ocasions anàlogues el nostre Pare, oferim tot per la seva Persona i intencions..., fins la respiració!
Durant aquests dies de seu vacant, potser ens ajudarà aquella jaculatòria que suggereix el nostre Fundador a “Solc”: «Per a tants moments de la història (...), em semblava una consideració ben encertada aquella que m’escrivies sobre lleialtat: “porto tot el dia al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: Roma!”» (Solc, n. 344).
Amb tot l’afecte us beneeix el vostre Pare
+ Xavier
Roma, 3 d’abril de 2005