Divendres Sant

Avui volem acompanyar Crist en la Creu. Recordo unes paraules desant Josepmaria Escrivà, en un Divendres Sant. Ens convidava a reviure personalment les hores de la Passió: des de l’agonia de Jesús a l'Hort de les Oliveres fins a la flagel·lació, la coronació d’espines i la mort en la Creu. Deia: Lligada l’omnipotència de Déu per mà d’home duen el meu Jesús d’un costat a un altre, entre els insults i les empentes de la plebs.

Cadascun de nosaltres ha de veure’s enmig d’aquella multitud, perquè han estat els nostres pecats la causa de l’immens dolor que s’abat sobre l’ànima i el cos del Senyor. Sí: cadascun duu el Crist, convertit en objecte de burla, d’una banda a una altra. Som nosaltres els qui, amb els nostres pecats, vam reclamar a ple pulmó la seva mort. I Ell, perfecte Déu i perfecte Home, deixa fer. Ho havia predit el profeta Isaïes: maltractat, no va obrir boca; com anyell dut a l’escorxador, com ovella muda davant els esquiladors.

És just que sentim la responsabilitat dels nostres pecats. És lògic que estiguem molt agraïts a Jesús. És natural que busquem la reparació, perquè a les nostres manifestacions de desamor, Ell respon sempre amb un amor total. En aquest temps de Setmana Santa, veiem el Senyor com més proper, més semblant als seus germans els homes... Meditem unes paraules de Joan Pau II: Qui creu en Jesús duu la Creu en triomf, com prova indubtable que Déu és amor... Però la fe en Crist mai no es dóna per descomptada. El misteri Pasqual, que revivim durant els dies de la Setmana Santa, és sempre actual (Homilia, 24-III-2002).

Demanem a Jesús, en aquesta Setmana Santa, que desperti en la nostra ànima la consciència de ser homes i dones veritablement cristians, perquè visquem de cara a Déu i, amb Déu, de cara a totes les persones.

No deixem que el Senyor dugui tot sol la Creu. Acollim amb alegria els petits sacrificis diaris.

Aprofitem la capacitat d’estimar, que Déu ens ha concedit, per a concretar propòsits, però sense quedar-nos en un mer sentimentalisme. Diguem sincerament: Senyor, ja no més!, ja no més! Demanem amb fe que nosaltres i totes les persones de la terra descobrim la necessitat de tenir odi al pecat mortal i d’avorrir el pecat venial deliberat, que tants sofriments han causat al nostre Déu.

Què gran és la potència de la Creu! Quan Crist és objecte d’irrisió i de burla per a tot el món; quan està en aquella Fusta sense desitjar arrencar-se d’aquests claus; quan ningú no donaria ni uns cèntims per la seva vida, el bon lladre —un com nosaltres— descobreix l’amor de Crist agonitzant, i demana perdó. Avui estaràs amb mi en el Paradís. Quina força té el sofriment, quan s’accepta al costat de nostre Senyor! És capaç de treure —de les situacions més doloroses— moments de glòria i de vida. Aquest home que es dirigeix a Crist agonitzant, troba la remissió dels seus pecats, la felicitat per a sempre.

Nosaltres hem de fer el mateix. Si perdem la por a la Creu, si ens unim a Crist en la Creu, rebrem la seva gràcia, la seva força, la seva eficàcia. I ens omplirem de pau.

Al peu de la Creu descobrim Maria, Verge fidel. Demanem-li, en aquest Divendres Sant, que ens presti el seu amor i la seva fortalesa, perquè també nosaltres sapiguem acompanyar Jesús. Ens dirigim a Ella amb unes paraules de Sant Josepmaria Escrivà, que han ajudat a milions de persones. Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em falti la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per a complir la voluntat del nostre Jesús.