Dia de la dona. El món serà el que siguin elles

El sentit dels dies internacionals és no oblidar que allò que es commemora és un afany i una conquesta diaris. El 8 de març, Dia de la Dona Treballadora o Dia de la Dona, serveix per recordar que home i dona tenen la mateixa dignitat, igualtat de drets i oportunitats i idèntic compromís de construir la societat i la família.

El 1930, només dos anys després de fundar l'Opus Dei, el missatge se centra en la responsabilitat dels cristians en la transformació del món a través de la feina, sant Josepmaria Escrivà "va comprendre que les dones tenien el seu lloc en aquesta empresa sobrenatural, i que era igualment comesa seva fer-se portadores del missatge", explica Glòria Toranzo [1], doctora en Filologia Clàssica, i professora en Ciències de la Comunicació, Filosofia i Humanitats en diverses universitats espanyoles.

Per aquesta època en la societat espanyola seguia estant mal vist que la dona treballés, i encara que començava a fer-ho era ocupant activitats considerades tradicionalment com a femenines —matrona, practicant, infermera, mestra—, gràcies a l'accés als estudis corresponents. A poc a poc la situació va millorar. Alguns llocs de treball en els ministeris van començar a ser ocupats per dones, es van triplicar les alumnes en centres d'ensenyament estatals, la dona es va incorporar a la Universitat, sobretot en carreres de Farmàcia i Biblioteconomia i a les escoles tècniques superiors van començar a arribar matrícules femenines. "Es pot afirmar que, al voltant de 1930, la situació social de la dona espanyola és diferent de la de trenta anys abans, encara que el canvi és només incipient i destinat a créixer", explica Toranzo.


Des del principi, les dones de l'Opus Dei van sentir al fundador parlar que era aquest "un instrument perquè, enmig del món, molta gent trobés un camí de santedat (...) Ens va explicar que es treballaria en tota mena d'activitats: tallers de moda, ministeris, universitats, instituts...", recordava Ramona Sánchez, una de les primeres dones a participar de les activitats de l'Opus Dei.

Jutta Burggraf, doctora en Teologia i experta en ecumenisme i teologia de la dona, considerava: "Escrivà veia la dona en tots els camins professionals, en totes les cruïlles de la feina, i no només en les quatre parets de la seva llar. Va tenir aquesta mirada encertada abans que la filòsofa francesa Simone de Beauvoir publiqués la seva monografia clau L'altre sexe i abans que l'escriptora americana Betty Friedan es fes famosa amb el seu èxit mundial La mística femenina".

Avui dia, el 57% dels fidels de l'Opus Dei són dones. Procedeixen de 68 països, i de tots els estrats socials i ambients professionals. Són dones compromeses amb el seu entorn i amb el desenvolupament i la promoció de la dona en qualsevol situació en què es trobi.

"A les dones les portava a metes més altes que el simple 'oposar-se' a un món hostil. Els transmetia la convicció que poden transformar aquest món que és seu, poden ser creatives i posar en marxa els projectes més inaudits. El món serà el que siguin elles", deia la professora Burggraf.


Així ho veuen les promotores d'algunes iniciatives apostòliques de l'Opus Dei.

Terral és un centre d'activitats ubicat al Raval, un dels barris de major densitat de població de Barcelona amb un alt percentatge de població immigrant, habitatges insalubres, atur i abandonament escolar, que té com a objectius la promoció de la dona, la seva incorporació cultural, social i laboral en la societat que l'acull i l'impuls i la formació del voluntariat.


[1] Gloria Toranzo, “Los comienzos del apostolado del Opus Dei entre mujeres (1930-1939)“ (PDF)