Combinar futbol i deures per a cohesionar la joventut d’un barri com el Raval, amb un 47,3% de població immigrada, és una recepta aplicada pel pedagog Josep Masabeu, que proposa exportar-la a zones de teixit social delicat d’altres ciutats. El truc està en promoure la superació personal a través de l’esport d’equip (en aquest cas, futbol i bàsquet) i de la millora del rendiment escolar, però ajuntant els xavals autòctons amb els nouvinguts.
Aquest esperit traspua l’assaig La república del Raval . Eines de cohesió social , editat per la Fundació Raval Solidari, on Masabeu exposa els resultats d’un sistema que des de 1998 desenvolupa Braval, l’entitat de voluntaris vinculada a l'Opus Dei que ell presideix. El llibre va ser presentat ahir per l'ex president Jordi Pujol al Col·legi de Notaris de Barcelona.
"No fem programes dirigits selectivament a immigrants, sinó a tots els habitants del Raval, i com resulta que al Raval hi ha molts immigrants, tenim immigrants en tots els programes", conclou Josep Masabeu, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Només fer una ullada a les xifres que planteja en el llibre diu molt sobre la necessitat d’estratègies de cohesió social. Segons el padró del 2010, al Raval -amb una superfície de 1,1 quilòmetres quadrats- viuen 47.454 persones, és a dir, aquest barri barceloní té més habitants que Figueres, Vic o Salt. Hi ha 22.446 estrangers (el 47,3% del barri), i les nacionalitats més representades són, per aquest ordre: pakistanesos, filipins, bangladeshians, marroquins i italians. El 30% de la població està en atur.
La recepta de Braval consisteix en muntar partits de futbol entre els nois i, a més, ajudar-los a fer els deures. Puntualització sobre el futbol: "És millor jugar en competicions normalitzades del país com un equip més, barrejant els jugadors de diversos països en cada equip", argumenta Masabeu. Això ajuda més a la cohesió, sosté, que programar mundialets d’immigrants o organitzar una lliga llatina, filipina o magribí, ja que fomenten el gueto. Aclariment sobre els deures: es tracta de "col·laborar amb les famílies, completar la feina de l’escola", però "no ser un centre de recuperació escolar, ni una acadèmia d’idiomes, ni un centre de formació ocupacional, ni un club esportiu".
Perquè tot funcioni, el voluntari - entrenador, tutor de tasques escolars, monitor de lleure, ...- ha de tenir formació interreligiosa i intercultural. Braval es declara cristiana, però entre els nois i voluntaris acull a gent diversa. Des dels inicis, hi ha hagut 901 participants, joves de 30 països, que parlen 10 llengües i professen 9 religions. I hi ha hagut 770 voluntaris, dels quals un bon grup van ser en el seu moment participants dels programes.
