Déu i la direcció d’empreses

Article publicat a La Vanguardia pel professor de l'IESE Joan Frontodona.

Chester Barnard, en un llibre que s'ha convertit en un clàssic de la direcció d'empreses, afirma que el que s'entengui per dirigir dependrà de la idea d'ésser humà que es tingui. La manera de dirigir serà diferent si entenem que l’ésser humà és un animal evolucionat que es mou per instints, o és un element que té sentit en funció d’un tot, o un ésser que mereix ser tractat amb certa dignitat, o fins i tot si és una criatura feta a imatge i semblança de Déu.

La idea d'ésser humà que es dibuixa a partir dels ensenyaments i reflexions del cristianisme necessàriament ha d'influir en la manera d'actuar dels qui intenten viure amb coherència aquests ideals. Com ha advertit el papa Francesc en la seva última
encíclica, l'humanisme cristià ofereix una mirada més integral i integradora del món ­actual.

Em passava aquesta idea pel cap en llegir el llibre que, sota el títol Dirigir empresas con sentido cristiano, recull tres textos de monsenyor Javier Echevarría, que, en la seva condició de gran canceller de la Universitat de Navarra, va dirigir en diversos aniversaris de l'Iese als qui formem part d'aquesta comunitat acadèmica, empleats, participants i antics alumnes. Dels seus escrits es desprenen alguns trets d'aquest humanisme cristià que ha d'impregnar la manera de dirigir empreses: la igualtat de tots els homes, ja que tots som fills de Déu, que implica tractar-los amb la dignitat que mereixen; una feina ben feta no es mesura només pels seus resultats externs, sinó pel desenvolupament integral dels qui la duen a terme; un esperit de servei, que porta a veure en la feina una ocasió d'ajudar els altres. I d'aquí s'extreu una manera concreta d'entendre què és una empresa: una comunitat de persones unides per un objectiu comú, que és el desenvolupament dels qui formen aquesta empresa i el desenvolupament de les societats en les quals l'empresa opera.

Una vegada Benet XVI va fer una proposta arriscada. Així com en l'edat moderna alguns filòsofs van propugnar que els éssers humans actuessin “com si Déu no existís”, el Papa emèrit va proposar que avui dia féssim l'exercici contrari i actuéssim “com si Déu existís”. Les propostes de l'humanisme cristià no són només per als cristians, sinó per a tots els homes i dones de bona voluntat. Aquest és el repte: què passaria si es dirigissin les empreses com si Déu existís?

Joan Fontrodona

La Vanguardia